Blog de Criança Conscient

Sempre m’ha agradat que em mirin als ulls quan em parlen i sempre m’ha agradat mirar-los jo al meu interlocutor quan li explico alguna cosa. Però potser mai fins ara, que tinc una nena de tres anys i mig, m’havia adonat de la importància enorme que té fer-ho i fer-ho bé. A la Laia l’hem mirat sempre als ulls: recordo quan va néixer… Les estones en què ella tenia els ulls oberts, la buscàvem amb la mirada. Aquelles mirades profundes que ens fèiem ens van ajudar molt a vincular-nos, a anar-nos trobant en aquest nou espai que era per nosaltres el de ser mare i pare, i per ella, el de ser filla acabada de néixer. Ens miràvem i semblava que ens enteníem profundament, que ens coneixíem de tota la vida.