Respira

Anticipar-se o… pringar!

28.5.2012

Parelles embarassades que em llegiu, persones que potser algun dia tindreu fills, mares i pares amb bebès de mesos a coll, recordeu aquesta paraula: “ANTICIPACIÓ”. És molt important, més del que mai us podríeu arribar a imaginar. M’explico:

Els nens petits viuen el present, l’ara i l’aquí d’una manera que a vegades als adults ens costa comprendre perquè (pobres de nosaltres) vam créixer i vam oblidar això tan important i savi que és viure en l’ara i no en el futur o en el passat. Per tant, és important que això ens ho gravem per sempre al cap perquè ens anirà bé de cara a futurs “problemes” que puguin sorgir.

Exemples de “manca” d’anticipació:

  • Els avis tenen un regal pel teu fill i els fa molta il.lusió donar-li. Esteu tots asseguts a la taula a punt per dinar i diuen: “Tenim una sorpresa pel nostre nét!”. No s’anticipen, error, i no pensen en el que vindrà a continuació. El regal és una bicicleta d’aquestes de plàstic per anar amunt i avall i clar, el teu fill hi vol pujar ARA. Ni després de dinar, ni després de la migdiada, ni punyetes. Hi vol pujar i jugar ARA! Renyar-lo perquè no ho faci crec que és del tot incoherent i fer-lo esperar mitja hora amb aquell neguit, tampoc cal, al meu entendre. El millor: anticipar-se. Dinar tranquil.lament i després dir allò de “Tenim una sorpresa”. Un cop ja l’hem espifiada… entomem-ne les conseqüències amb esportivitat perquè el nostre fill no en té cap culpa!
  • El mateix passa amb les coses dolces. No diguis “Tenim pastís de xocolata de postres” si encara heu de començar a sopar perquè la tindràs liada i aquell àpat fantàstic que preveies se te’n va a tomar vent. Anticipa’t, fes-te la pel.lícula del que pot passar després de dir aquelles paraules i mossega’t la llengua: ho agrairàs i evitaràs estar tot el sopar sentint: “I el paaaaaastíssssss?”
  • Quan a tu et fa molta il·lusió una cosa, sospesa les conseqüències de les teves paraules: Si dius “demà anirem a la platja” pots trobar-te que el teu fill ja té la pala i la galleda a la mà i vol anar-hi ARA perquè… què és “demà”?
  • Anticipa’t amb coses més quotidianes com ara no passar amb el cotxe per davant de la fira si no us podeu parar una estona i busca algun altre carrer per anar on vulguis anar, si no és que vols estar tot el camí escoltant: “VULL ANAR ALS CABALLITOS!!!”.
  • Si té pànic a què marxis a treballar, no comencis a explicar-li que hi aniràs cinc hores abans, perquè el tindràs patint i enganxat les cinc hores. Deixa que disfruti i explica-li just abans d’anar-te’n.

I podria continuar fins a l’infinit…

Però si com jo, més d’una vegada et poses de peus a la galleda perquè la boca ha anat més ràpid que el cap, perquè al mateix temps que li explicaves una cosa li estaves posant les sabates, contestant al telèfon i fent el sopar, no desesperis. ÉS NORMAL! Respira fons i admet que l’has cagada. Mira’l als ulls i digues-li “em sap greu… ja sé que ara tens ganes d’anar a la platja. No he pensat que hi voldries anar ARA… ho sento”.

I per cert… pel que fa als avis que han arribat amb la flamant bicicleta de plàstic, intenteu no treure’ls els ulls… Ells tampoc hi han pensat i es morien de ganes de donar-l’hi. El títol d’avis, mal ens pesi als pares moltes vegades, els dóna la potestat per fer aquestes coses i altres a les quals… ja dedicaré algun post un dia d’aquests! 😉

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.