Dies internacionals

12.5.2015

Quan et lleves i escoltes la ràdio, a vegades t’anuncien que avui és el Dia Internacional de no sé què. I hi ha coses que penso: “cal un dia internacional per això?” i suposo que si algú se’l va inventar, potser és que sí que calia… i aleshores em poso a pensar en els Dies Internacionals que crearia jo, i m’hi entretinc una estona mentre faig l’esmorzar…

Instauraria el Dia Internacional de la Sinceritat, on es pogués parlar amb el cor del que és real. On no calguessin els malabarismes amb demandes desplaçades, ni la gent hagués de fer filigranes per intentar dir el que no volen dir però que volen que s’entengui…

En el camp que m’apassiona, el de la maternitat, us imagineu quantes mares es quedarien a gust sincerant-se amb parella, mares, sogres, amigues, veïnes? Explicar com se senten de debò, explicar què necessiten de debò, expressar què desitgen de debò… n’hi ha tantes que no parlen per por de no ser enteses, per por de ferir, per por de no ser tingudes en compte, per por de ser jutjades, criticades, aïllades…

També instauraria el Dia Internacional de la Confiança plena en els Fills. Un dia en què TOTHOM fes l’exercici profund i conscient de confiar en els fills, siguin qui siguin i tinguin l’edat que tinguin. Confiar en la seva capacitat, en el seu instint, en la seva essència. Confiar en què el que estan travessant, ho podran travessar. Confiar en què no fan res per fotre’ns. Confiar en el seu creixement i en la seva maduració com a persones.

Instauraria el Dia Internacional del Proïsme. Un dia per mirar-nos als ulls amb parella, fills, pares, germans, amics… i no trobar- hi les mancances o allò que no es fa bé, sinó totes les virtuds. Un dia per quedar-nos amb tot el bo d’aquella persona, tot el que ens aporta, tot el que ens dóna, tot el que ens ha fet aprendre, tot el que compartim i ens uneix. Només això hi tindria cabuda: el respecte profund, l’escolta, l’admiració i l’amor.

Instauraria el Dia Internacional de Saber-nos 1. I aleshores no podríem fer malbé res ni ningú perquè tot seria “jo”. Un dia per gaudir i apreciar tot el nostre entorn, animat i inanimat, i observar-ne la bellesa.

Instauraria el Dia Internacional del Present. I no podríem pensar ni en ahir ni en demà, ni en abans ni en després. Un dia on només importaria de veritat aquell precís instant, féssim el que féssim, estiguéssim amb qui estiguéssim. Un dia per fer, de veritat, allò que els nostres fills petits saben fer tan i tan bé.

Instauraria el Dia Internacional d’Escolta d’un mateix. Per aprendre a conèixe’ns una mica millor, per connectar amb qui som realment i amb què volem de veritat. Escoltar què ens diu el cos i sobretot, què ens diu el cor. Segur que després d’aquell dia molts canviarien coses de la seva vida, n’estic segura…

Instauraria el Dia Internacional del Respecte amb majúscules on no podríem, sota cap concepte, faltar al respecte a ningú i molt menys, als nens. Un dia on no es podria, de cap de les maneres, aixecar-los el to de veu, menystenir-los, imposar-los un ritme pel qual no estan encara a punt, fer-los anar a toc de pito, manipular-los, enganyar-los, ferir-los, fer-los por amb amenaces o sobornar-los.

I finalment, la resta de dies de l’any instauraria el Dia Internacional de repetició alhora de tots els dies internacionals anteriors. On cada dia seria el dia del Respecte, del Present, de Saber-nos 1, de la Sinceritat, d’Escoltar-se a un mateix, de Confiar plenament en els fills, de veure tot el que té el pròxim i no el que li falta… I així, un dia rera un altre…