El primer sopar amb amigues després de tenir un fill

Tinc un grup d’amigues. Som 8. Ens vam conèixer a les classes de preparació al part que ens feia la meva mare. Una cosa màgica va passar, i ens vam fer molt amigues. 8 noies molt diferents unides per la maternitat.

Després de compartir embarassos, parts i puerperis, també vam fer el primer sopar d’amigues després de tenir als nostres fills.

Encara ho recordo. Els nervis, l’emoció i les ganes d’aquest primer sopar. Els nens eren bastant grandets, ja havien complert els 2 anys.

De les 8, una no va arribar ni al restaurant. No recordo què va passar però va haver de tornar a casa.

Totes amb el mòbil a la taula, rebent algunes sí altres no, notícies dels nens. Que si ja dormien, que si encara no, que si s’havien despertat… Va costar tant desconnectar. I tot i així, ens ho vam passar tan bé…!

Després de sopar hi va haver una altra baixa. Un nen a 39 i la mare va sortir corrents. Va ser un primer sopar una mica atropellat, ple de nervis, de rialles, d’il·lusió però també de connexió als nostres fills.

Després d’aquella, hem tingut altres nits crec que molt millors. Perquè hem estat més relaxades i hem pogut gaudir moltíssim més. Però sempre recordaré aquest primer sopar amb amigues… per intens i important que va ser per a mi.

Per això he volgut parlar d’aquests primers sopars amb amigues. Perquè són importants. No sé com hauria estat la meva maternitat sense aquest grup fantàstic d’amigues amb les que ens hem donat suport tant i hem rigut més.

Vaig escriure un post amb els meus nervis pre-primer-sopar: Divendres, ¡festa! 😉

Que necessari és tenir amigues-mares quan tens fills. Que necessari és compartir experiències, recolzar-se, ajudar-se, riure del dia a dia… compartir. Que necessari és sortir a sopar juntes! 🙂

Quina sort la meva, de tenir unes amigues tan fantàstiques! Gràcies, nenes! 🙂