Escoles bressol

17.5.2011

Ara és aquella època en què més persones em fan la següent pregunta: “A quina escola bressol la dureu, al setembre?”. L’any passat ja me la feien i contestava que a cap, que estaria amb mi. Aquest any contesto més o menys el mateix, que la continuarem cuidant nosaltres i que anirà a l’escola quan tingui 3 anys. Ni us imagineu el rebuig que noto a la decisió que vam prendre el seu dia el meu company i jo. Us puc assegurar que no dur el fill/a a l’escola bressol està mal vist. Suposo que perquè no és el que fa la majoria i per tant, en aquesta societat on vivim, si fas alguna cosa que se surt de la “norma” i vas una mica “contracorrent”, ja t’assenyalen amb el dit.

Jo no dic a ningú què ha de fer en aquesta qüestió amb els seus fills, perquè ni sé la seva circumstància, ni sóc ells, ni conec els seus nens. Per tant, no puc opinar i molt menys jutjar si fan bé o no de dur els fills a l’escola bressol. Justament per aquesta mateixa raó no entenc per què costa tan poc a tothom jutjar la nostra decisió i assegurar, seguidament, que “li aniria molt bé, s’ho passaria millor, ho dic per ella, no és bo estar tant amb la família, allà s’espavilen molt…” i un munt de raons més. Un altre cop aquella mania de ficar-nos a la vida dels altres, i opinar, amb total desconeixement, de qualsevol cosa.

Aquí estem acostumats que els bebès vagin molt d’hora a l’escola bressol. És un fet. Però hi ha molts altres països on els nens no van a l’escola fins als 3 anys i allà, si els diguéssim que aquí les guarderies estan plenes de nens de 4, 5 i 6 mesos, es posarien les mans al cap. Em molesta que la gent presuposi que si la nostra filla és cuidada pels seus pares (o sigui nosaltres) o per altres membres de la família, estarà en desaventatge respecte els altres nens. Em molesta que insinuïn que la decisió que hem pres és una bestiesa. Sobretot, perquè mai em pregunten per què ho hem decidit així.

Si m’ho preguntessin, els diria que la meva filla tindrà molts anys per anar a l’escola, moltíssims, i que s’hi passarà un munt d’hores. Els diria que ara mateix, ens ho podem muntar per fer-ho així. D’aquesta manera, entre altres coses, ella no haurà de llevar-se sempre d’hora al matí i anar corrents a l’escola, ella, que sempre es lleva tan tard! Els diria que ara mateix li volem respectar els seus ritmes. Que ara mateix creiem que està vivint uns anys importantíssims a la seva vida, que la determinaran com a persona i en les seves relacions futures, i que creiem que li és bo, a ella, estar amb els seus pares, amb els seus avis, amb els seus besavis, amb els seus tiets. Que es relaciona amb moltíssimes persones i també amb molts nens (els seus amics) molt sovint. Que no volem que es posi malalta una setmana sí, una setmana no. Que ens ve de gust fer-ho així i esperar a què tingui 3 anys per anar a l’escola. Que no creiem que això li provoqui cap dèficit de sociabilització, ni cap mancança i que, en canvi, podrà acabar d’assentar aspectes de la seva personalitat amb la calma i seguretat que requereix aquesta etapa.

Si m’ho preguntessin, els diria que entenc perfectament que molta gent dugui els seus fills a l’escola bressol. Que la societat no ajuda a poder-ho fer d’altra manera. Que el moment econòmic tampoc. Que és normal que tantes persones optin per la guarderia. Que a les dones ens ha costat molt assolir professionalment els llocs on hem arribat com perquè ens ho treguin d’una revolada quan ens allarguem la baixa maternal amb un permís sense sou, o directament deixant la feina. Que ho entenc profundament i que ho respecto. Si m’ho preguntessin, els diria que em sap greu que la nostra decisió de no dur la Laia a l’escola bressol sigui tan poc respectada i entesa, i que en cap cas ho fem ni per esnobisme, ni per cridar l’atenció, ni per neohippisme.

Ho fem, com intentem fer-ho tot, perquè ho sentim així.

PD: Que fort… just quan penjava aquest post m’arriba, a través de Twitter, la informació d’una opció molt interessant que sabia que funcionava a altres països europeus, sobretot del nord. Aquí ho teniu: madresdedia.org

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Picture of Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre Protección de Datos

  • Responsable: MIRIAM TIRADO TORRAS
  • Objetivo: Publicar el comentario en relación a la noticia.
  • Legitimización: Consentimiento del interesado.
  • Dirección: No se prevén cesiones, excepto por obligación legal o requerimiento judicial.
  • Derechos: Acceso, rectificación, supresión, oposición, limitación, portabilidad, revocación del consentimiento. Si considera que el tratamiento de sus datos no se ajusta a la normativa, puede acudir a la Autoridad de Control (www.aepd.es).
  • Más información: https://www.miriamtirado.com/politica-de-privacidad/

 

Articles relacionats