Consells i reflexions
La dualitat de l’enfado
Una de les meves filles em va dir ahir “que no et vulgui en aquest moment amb mi, no vol
19 d'octubre de 2020
No hi ha comentaris
Menu
Vaig començar el blog al febrer de 2011, en aquest apartat trobaràs més de mil posts sobre criança conscient, reflexions, consells i molt més per ajudar-te a viure una maternitat i paternitat plena, conscient i feliç. Al meu canal de YouTube trobaràs més de 200 vídeos que t’ajudaran a posar perspectiva i humor al teu dia a dia.
Fes servir el cercador per trobar el que necessites.
Una de les meves filles em va dir ahir “que no et vulgui en aquest moment amb mi, no vol
Estar a Facebook. Tenir-hi amics, coneguts, gent que ni recordes qui són, d’altres que tenen a veure amb la feina, d’altres amb les aficions… Estar a Twitter. Seguir a gent que no coneixes i a d’altra que sí. Intentar estar al dia amb els temes que t’interessen. Llegir articles que els altres pengen; alguns que tenen a veure amb les teves aficions o interessos i d’altres que simplement, acabes obrint per curiositat en veure que algú el recomanava però que si no fos així, no hauries llegit mai de la vida.
Jo tenia potser sis o set anys. Anàvem a casa dels avis que vivien a 15 quilòmetres de la nostra ciutat, en un poblet petit que era on jo anava cada dia a l’escola. Era diumenge i a dins del cotxe només hi érem la meva mare i jo. Ella conduint i jo a darrera, al cantó dret, mirant per la finestra. De sobte em va entrar un no sé què, me’n recordo com si fos ara. Una enyorança terrible d’anar al bosc. Els meus avis m’hi duien molt sovint, molt. El meu avi és un home de pesca, de caça, de bolets, vaja, de tot el que es pugui fer al bosc. Recordo quan encara hi anava cada dia, absolutament cada dia. Suposo que qui ha estat pagès ho és, d’alguna manera, tota la vida i encara que ja no en fes, necessitava anar-hi… quan penso en ell, inevitablement penso en el bosc.
Rebràs un ebook i una relaxació guiada
