Feliz

Feliç

22.1.2013

 

Puc dir que sóc feliç, feliç perquè sí. Feliç en general i també en particular.

 

Puc dir que aquest sentiment de profunda felicitat s’ha anant gestant al llarg dels anys i sobretot, va poder néixer després de conèixer la infelicitat. Sóc feliç, sobretot, perquè un dia vaig decidir que volia ser-ne. Que a mi no em servia allò que deia tothom de què la felicitat són instants efímers que vénen només de tant en tant.

 

Puc dir que sóc feliç perquè un dia, fa uns quants anys, em vaig sentir, finalment, mereixedora de ser-ne. Em vaig permetre dir “jo ho vull i ho vull sempre”. Sóc feliç perquè no em vaig conformar i perquè vaig decidir deixar de tenir por i capbussar-me en els racons més amagats de la meva pròpia foscor. Vaig palpar-la, vaig omplir-me’n i plorar-la, i a poc a poc, va poder anar entrant llum perquè jo veiés on quedava encara pols, i poder treure-la.

 

Puc dir que sóc feliç i no faig res especial per ser-ne. Puc dir que en sóc i que, per ser-ne, no necessito ni fer grans coses, ni anar a grans llocs. Sóc feliç amb petites coses que mai hauria dit que podien ser tan importants: sóc feliç quan plou, i quan neva, i quan fa sol o la boira ho tenyeix tot de gris.

 

Puc dir que sóc feliç i que la meva felicitat és gràcies també als qui m’envolten. Perquè cada cop que la Laia riu és impossible no ser-ne. Perquè també en sóc quan m’explica coses, o quan canta, o quan em diu “ballem?”, o quan decideix que és la meva mare i que jo sóc el seu fill i ara m’ha de dur a l’escola. Sóc feliç quan caminem i quan l’agafo a coll per fer-li una de les nostres abraçades. Sóc feliç quan la sento respirar i quan es desperta al matí i ens diu “vull venir al mig”.

 

Sóc feliç perquè m’importa zero quin dia voldrà marxar a dormir a la seva habitació i perquè m’és igual el que en pensi la resta del món. Sóc feliç de compartir la criança i la vida amb qui és el meu company de l’ànima i que em fa sentir coses que em pensava que no existien. Sóc feliç quan treballo i també, moltíssim, quan escric. Sóc feliç de què tu, avui, em llegeixis i de què m’agradin els nens i de lluitar, a la meva manera, perquè siguin respectats, estimats i tinguts en compte.

 

Puc dir que sóc feliç gràcies a tantes persones i a tantes petites coses, que si les hagués d’anomenar totes no acabaria mai. I en sóc i… ni m’ha tocat la loteria, ni m’ha passat res de l’altre dijous. En sóc, simplement, perquè un dia vaig creure profundament que podia ser-ne.

 

I tu… ets feliç?

 


Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats