AQUEST POST NEIX DE L’ÚLTIMA SESSIÓ DE SUPORT A LA CRIANÇA QUE VAIG FER AMB MARES DE NADONS DE 0 A 9 MESOS. CADA X SESSIONS surt LA MATEIXA FRASE: “TINC LA SENSACIÓ DE NO FER RES”.

Després de parlar una estona sobre com se sentien cadascuna de les mares del grup referent a aquesta frase, els vaig proposar un exercici: que aquell mateix dia apuntessin en un full o en el mateix mòbil tot el que fessin amb el seu nadó. Les vegades que li donessin el pit, que li canviessin el bolquer, que el bressolessin, cantessin, el duguessin a coll, d’adormissin, etc. També les vegades que atenguessin al seu altre fill (les que en tenen més d’un).

Els vaig proposar que ho fessin a consciència: que no es descuidessin res, que ho apuntessin absolutament TOT.

Al final del dia una mare em va passar el seu “croquis” i em va donar permís per compartir-lo. Estava al·lucinada i em va dir “és brutal tot el que faig al cap del dia” i sí, ho és. La qualitat no és bona, però s’entén:

Que la societat no atén prou ni visibilitza la maternitat, especialment durant el temps de baixa maternal, crec que està clar, i també que hem de lluitar per visibilitzar una maternitat poc tinguda en compte.

Però a més, el que hem d’evitar és no donar-li valor nosaltres mateixes. Hem d’evitar que nosaltres, mares, no vegem l’important que és tot el que fem.

QUE CREGUEM QUE “NO FEM RES” QUAN ESTEM FENT EL MÉS IMPORTANT: CUIDAR DELS NOSTRES FILLS EN la seva ETAPA MÉS DEPENDENT, MÉS VULNERABLE, MÉS FRÀGIL. Que identifiquem EL FER ALGUNA COSA AMB EL QUE (per a la societat) ho és: TREBALLAR, ESTAR “fora”, FER, FER, FER DES DEL “PRODUIR”.

Les mares som MOLT productives. Moltíssim. Tot i que no generem ingressos. I qui tingui dubtes, que miri la llista de dalt.

Avui he proposat des d’Instagram fer el mateix exercici: que les mares que em segueixen fessin aquest “joc” durant tot el dia.

És important que VEGEM el nostre dia a dia. Que ens adonem de la quantitat d’entrega, de recolzament, de cures, d’amor que donem caaaaada dia.

És important… imprescindible, diria jo, que VISIBILITZEM no per a l’exterior sinó per nosaltres mateixes el que fem quan sembla que no fem res (com diu el llibre de Naomi Stadlen). Ens queixem que els governs no tenen en compte aquesta etapa de cures dels nadons i és cert. Però res canviarà si no som primer nosaltres qui DONEM VALOR al que fem. Al QUE SOM.

La cura dels fills és important. Canviar bolquers, consolar, banyar, adormir, alimentar, acaronar, abraçar, portejar, sostenir, jugar, etc. és important. Moltíssim. Acompanyar als nostres fills en el seu creixement és el més transcendent que farem a la vida, no en tinc cap dubte (en parlo àmpliament en el meu llibre “Maternidad a flor de piel”).

Així que si no tenim clar què és el que fem: apuntem-ho. Que es vegi. Que ho puguem llegir. Que puguem impressionar-nos amb la quantitat de vegades que els hem portat a coll o consolat al cap del dia. Que puguem comprendre per què, tot i creure que no hem fet “res”, estem fetes puré a la nit.

Fem visible, a través d’aquests papers plens de creuetes o de notes, el que fem. No perquè ho vegin els altres, sinó per adonar-nos-en primer nosaltres.

NOMÉS CANVIANT EL NOSTRE PROPI XIP, LA NOSTRA PRÒPIA PERCEPCIÓ DEL QUE FEM QUAN CRIEM, ACONSEGUIREM CANVIAR LA CONCEPCIÓ QUE LA SOCIETAT TÉ D’AQUESTA ETAPA TAN IMPORTANT.

Si no has fet l’exercici, el joc, la proposta, et convido a que ho facis. I si ja ho has fet, explica’m en els comentaris, quina sensació has tingut quan has llegit tot el que has fet al llarg del dia. Digues-me, T’ha ajudat a canviar el xip?

Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada