AQUEST POST NEIX DE L’ÚLTIMA SESSIÓ DE SUPORT A LA CRIANÇA QUE VAIG FER AMB MARES DE NADONS DE 0 A 9 MESOS. CADA X SESSIONS surt LA MATEIXA FRASE: “TINC LA SENSACIÓ DE NO FER RES”.

Després de parlar una estona sobre com se sentien cadascuna de les mares del grup referent a aquesta frase, els vaig proposar un exercici: que aquell mateix dia apuntessin en un full o en el mateix mòbil tot el que fessin amb el seu nadó. Les vegades que li donessin el pit, que li canviessin el bolquer, que el bressolessin, cantessin, el duguessin a coll, d’adormissin, etc. També les vegades que atenguessin al seu altre fill (les que en tenen més d’un).

Els vaig proposar que ho fessin a consciència: que no es descuidessin res, que ho apuntessin absolutament TOT.

Al final del dia una mare em va passar el seu “croquis” i em va donar permís per compartir-lo. Estava al·lucinada i em va dir “és brutal tot el que faig al cap del dia” i sí, ho és. La qualitat no és bona, però s’entén:

Que la societat no atén prou ni visibilitza la maternitat, especialment durant el temps de baixa maternal, crec que està clar, i també que hem de lluitar per visibilitzar una maternitat poc tinguda en compte.

Però a més, el que hem d’evitar és no donar-li valor nosaltres mateixes. Hem d’evitar que nosaltres, mares, no vegem l’important que és tot el que fem.

QUE CREGUEM QUE “NO FEM RES” QUAN ESTEM FENT EL MÉS IMPORTANT: CUIDAR DELS NOSTRES FILLS EN la seva ETAPA MÉS DEPENDENT, MÉS VULNERABLE, MÉS FRÀGIL. Que identifiquem EL FER ALGUNA COSA AMB EL QUE (per a la societat) ho és: TREBALLAR, ESTAR “fora”, FER, FER, FER DES DEL “PRODUIR”.

Les mares som MOLT productives. Moltíssim. Tot i que no generem ingressos. I qui tingui dubtes, que miri la llista de dalt.

Avui he proposat des d’Instagram fer el mateix exercici: que les mares que em segueixen fessin aquest “joc” durant tot el dia.

És important que VEGEM el nostre dia a dia. Que ens adonem de la quantitat d’entrega, de recolzament, de cures, d’amor que donem caaaaada dia.

És important… imprescindible, diria jo, que VISIBILITZEM no per a l’exterior sinó per nosaltres mateixes el que fem quan sembla que no fem res (com diu el llibre de Naomi Stadlen). Ens queixem que els governs no tenen en compte aquesta etapa de cures dels nadons i és cert. Però res canviarà si no som primer nosaltres qui DONEM VALOR al que fem. Al QUE SOM.

La cura dels fills és important. Canviar bolquers, consolar, banyar, adormir, alimentar, acaronar, abraçar, portejar, sostenir, jugar, etc. és important. Moltíssim. Acompanyar als nostres fills en el seu creixement és el més transcendent que farem a la vida, no en tinc cap dubte (en parlo àmpliament en el meu llibre “Maternidad a flor de piel”).

Així que si no tenim clar què és el que fem: apuntem-ho. Que es vegi. Que ho puguem llegir. Que puguem impressionar-nos amb la quantitat de vegades que els hem portat a coll o consolat al cap del dia. Que puguem comprendre per què, tot i creure que no hem fet “res”, estem fetes puré a la nit.

Fem visible, a través d’aquests papers plens de creuetes o de notes, el que fem. No perquè ho vegin els altres, sinó per adonar-nos-en primer nosaltres.

NOMÉS CANVIANT EL NOSTRE PROPI XIP, LA NOSTRA PRÒPIA PERCEPCIÓ DEL QUE FEM QUAN CRIEM, ACONSEGUIREM CANVIAR LA CONCEPCIÓ QUE LA SOCIETAT TÉ D’AQUESTA ETAPA TAN IMPORTANT.

Si no has fet l’exercici, el joc, la proposta, et convido a que ho facis. I si ja ho has fet, explica’m en els comentaris, quina sensació has tingut quan has llegit tot el que has fet al llarg del dia. Digues-me, T’ha ajudat a canviar el xip?

16 Comments

  • María

    ¡Buenas noches! No he hecho el juego aún pero en realidad ya soy consciente de Todo lo que hago por y para mis hijos a lo largo del día (desde hace casi 5 años). Quien no tenía tanto aprecio del trabajazo que es criar es mi pareja; yo fui más radical que tu “juego”; me propusieron un viaje a Sevilla (primer viaje que hacía sola en cinco años de maternidad) de tres días y acepté sin remordimientos. Le dejé con los niños sin mirar atrás. Cuando volví, estaba agotado y ha dejado de quejarse por todo lo que queda pendiente por hacer. Lección aprendida. Y para recordárselo en marzo ¡me vuelvo a ir de viaje!
    ¡Un placer leerte, como siempre! Mañana haré el juego de todas maneras. ¡Un saludo!

    • Cristina

      Q buena! Un aplauso para ti!! Jaja… Un abrazo!

    • miriam

      jajaja… qué buena, encontraste la solución y le ayudaste de una forma muy práctica a tomar consciencia! Bravo por ti! 🙂

  • Txell

    Gràcies Míriam pel post!! No havia canviat el xip fins l’altre dia.. potser per la societat en la que vivim, amb el ritme de vida que portava abans de ser mare, perquè valorem la productivitat, el què es veu…per tot això m’has ajudat a adonar-me de tot allò que faig – ara que sóc mare- quan crec que no faig res.

    • miriam

      Gràcies a tu per inspirar-me! 😉 El dimecres en parlem amb calma. Una abraçada.

  • MamaMillennial

    Si, y casi lloro… no me puede creer que las horas pasen así sin más y que haya cosas que esté haciendo a la vez, como portear y cocinar o jugar y limpiar… eso en mi mente es sobrecargar… Al ogual que comprar al mismo tiempo que le atiendo, como mete y saca cosas del carro y no paro de hablar y de hablar ya que ella me hablana mi…
    en definitiva un trabajo de más de 12h al dia

    • miriam

      Es importante que le demos el valor que tiene… a esa atención, a esa paciencia, a esas horas de cuidados… y tomar consciencia de ello. Gracias por participar! 😉

  • Ainhoa

    Me ha encantado el juego,y creo que es perfecto para que el padre lo haga. Por más que le explicó todo lo importante que es estar cien por cien con ellos y no solo media hora, no termina de entenderlo. Así que voy a proponerse lo.

    • miriam

      Claro que sí! Enséñale la lista. O un día que se quede todo el día con el peque y que haga la lista él… 😉
      Un abrazo!

  • Cristina

    Hola Miriam, yo he participado en el juego pero a decir verdad sólo he apuntado hasta el medio día… y aún así la lista es muy larga. Tengo a las dos niñas enfermas, así que no he ido a “trabajar” para quedarme con ellas y llevarlas al médico. Ha sido un no parar de atender a una y a la otra y el resto de cosas durante todo el día. Es agotador y realmente la sociedad no es consciente de esto. Escucho mil comentarios en mi entorno menospreciando y quitándole importancia a esta labor y es algo que urge cambiar. Mil gracias por estar ahí Miriam. No sabes lo que me reconforta y ayuda leerte y escucharte

    • miriam

      Me alegro mucho Cristina que te ayude lo que escribo. Que se mejoren pronto! Un abrazo.

  • Ruth

    Vaig fer el joc i realment vaig adonar-me de les tantíssimes coses que es pot arribar a fer per i amb els nostres fills en 12h!!!
    En el meu cas, estic tot el dia amb la meva filla de 2 anys (per decició pròpia) fins que comenci el cole al setembre, i és molt gratificant però també molt esgotador. I jo soc molt conscient de tot el que faig però a vegades, em deixo arrastrar per comentaris de l’entorn que es pensa que “no treballar ” temporalment per cuidar als fills és com estar de vacances i es te temps per descansar i fer coses per a una. I la realitat es un NO com una catedral! I quan tens una mica de temps, quan arriba el relleu del pare, una està tant esgotada que no li queden forces per gairebé rés.
    Moltes gràcies per fer-nos reflexionar i ajudar-nos a empoderar-nos com a mares, dones i persones que som!

    • miriam

      Gràcies a tu, per voler participar i per estar oberta a ampliar la mirada. Una abraçada!

  • MONICA

    Jo també vaig fer la llista…. mare mevaaaa la de coses que arrivem a fer en 24h pk la nit també conta… la lliçó per mi, posar consciencia i saber demanar les meves pauses. Gràcies Miriam!

  • Margarita

    Hola!

    Ostres, just avui es compleixen cinc anys des que em dedico a cuidar dels peques (avui en Liam ha fet els 5) i mai se m’havia acudit fer una llista amb totes les tasques del dia (les X em semblen especialment sensacionals;); com d’apoderadora pot ser una cosa tan senzilla…!
    He de dir, però, que en alguna nit de desesperança sí que mentalment repassava i enumerava les tasques del dia per donar tangibilitat a una tasca que si bé és imprescindible, gratificant, necessària i meravellosa, és, com bé dieu invisible i poc reconeguda socialment.

    Però com també molt bé apunteu, res es dóna a fora que no es doni a dins, així que cal assumir la nostra responsabilitat i, com a mares cria i creadores, reivindicar-nos i reconèixer la nostra tasca a fora però en primer lloc davant nosaltres mateixes. Aquesta llista em sembla un recurs senzill i meravellós per aconseguir el canvi a dins i a fora; gràcies Míriam!

  • JULIE

    Cuánta razón Míriam…Yo he dejado de trabajar para cuidar de mis hijos cuando nació mi segundo hijo. Había dejado a la mayor al cuidado de otros y sentí que no podía hacerlo más, que quería estar a su lado, que me necesitaban, que yo les necesitaba. Y qué difícil es aceptar la mirada de los demás a veces….”¿Qué haces?” “Soy ama de casa, cuido de mis hijos.” “Ah… “Como si no fuera suficiente, como si nos faltara algo….
    Justo el mes pasado escribí un texto para desahogarme y poder transmitir este trabajo arduo que es criar y cuidar de nuestros hijos. Lo he escrito para darme cuenta de lo que hago, de lo que valgo . Para reivindicar ese papel tan grande que tenemos las madres.
    La lista de las tareas es infinita. Tal y como el amor que sentimos por ellos.
    Gracias Míriam, de todo corazón, por tu labor y por tu apoyo. Haces que la crianza y el respeto vayan cogidos de la mano.

Leave a reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

X