Nens picats o mossegats

Avui parlem de l’altra cara de la moneda: els nens picats o mossegats. Després del vídeo de la setmana passada en què parlem, sobretot, dels que peguen o mosseguen a partir dels 18 mesos, aproximadament, avui, abordem l’altra banda.

És cert que hi ha alguns nens que estan en els dos grups, però d’altres no. I és una situació igual de complicada de gestionar i que ens pot suposar una mala estona emocional per a tots i en tots els casos: tant si el nostre fill ha estat qui ha picat com si ha estat el que ha rebut.

S’activen moltes emocions quan el teu fill torna a casa mossegat o que li han clavat una bufetada, o una empenta, o el que sigui. Ho passes malament, per què no admetre-ho. No si és un cas puntual, però a vegades hi ha nens que són sempre els que enxampen.

Ja he explicat en el vídeo, alguns dels motius pels quals passen aquestes coses: són petits, no saben gestionar les seves emocions d’una altra manera i hem d’ajudar-los a fer-ho. Actuen per pulsions, molt des de l’instint, l’emoció primària: l’enuig, l’alegria o el cansament…, i no hi ha filtre. El nen que és picat o mossegat moltes vegades ni s’adona que estan a punt de fer-li mal. Si de vegades ens piquen o mosseguen a nosaltres i no tenim ni temps de reaccionar per protegir-nos, com dimonis ho ha de fer un nen de 2 anys. Són coses que passen en mil·lèsimes de segon.

A vegades ni tan sols saben què ha passat: noten mal però no saben ni de què, ni què és el que li ha fet l’altre nen i molt menys, per què.

L’ideal seria que hi hagués molts ulls d’adults vigilant els nens i ajudant-los a gestionar les seves emocions, però això de vegades és impossible. L’anticipació per protegir l’infant mossegat és bàsica, però per anticipar hem d’estar observant, òbviament. Explicar-los el que els passa, el que potser senten quan els fan mal. Ensenyar-los a dir “no m’agrada, no ho facis, no, no, no”, ensenyar-los a apartar-se en aquestes situacions i buscar ajuda, són coses que podem fer per ajudar-los amb aquests episodis. Si ja parlen, ajudar-los també a manifestar les seves emocions verbalment.

Tenir confiança en que passarà. Transmetre també confiança al nostre fill.

Tant amb nens que peguen o mosseguen com amb els que són picats o mossegats, és important parlar del que ha passat en el moment que ha passat, sobretot si són molt petits. Viuen en el present i si volem treure el tema 2 hores després que hagin picat o hagin estat mossegats per un nen, pot ser que ni sàpiguen del que els estem parlant.

I treballar-se un mateix molt les emocions. Vaja, que per ajudar a gestionar les emocions dels nens hem d’intentar gestionar bé les pròpies. I de vegades, quan el nostre fill pega o és pegat, ens posem d’una manera que no seria l’adequada. Hem de recordar SEMPRE que els adults som nosaltres i que som el seu referent, el seu exemple. Que aquesta etapa serà més o menys fàcil també depenent de com ho portem els adults que l’acompanyem en això que s’anomena viure. En com ho gestionem. O sigui que molta consciència en el que fem, diem, donem a entendre amb els nostres gestos, sentiments…

Això de criar i educar fills no és gens fàcil. Si algú us va dir que ho era, us va mentir. Però amb paciència, humor, sentit comú i amor, és, segurament, el més fantàstic que podem viure. És transformar-nos al seu costat mentre veiem la seva transformació. És créixer amb ells.

Si estàs vivint aquesta etapa, respira fons i confia que un dia s’acabarà. Procura donar-li les eines adequades per defensar-se i transmete-li que POT fer-ho.

I vosaltres, com gestioneu aquestes situacions?