No sé quan…

7.5.2014

Hola família A flor de pell.

Us juro que intento trobar un moment per escriure però he començat a veure que és bastant impossible. Mira que tinc el cap que em bull, de frases, de textos, de temes… i que em moro de ganes de plasmar-ho tot sobre el paper. Però hi ha una Lueta que vol pell, braços, llet… i tot això no ho puc fer davant de l’ordinador. O sí que podria, si fos indispensable, però no em ve de gust fer dues coses a l’hora, i una de tant important com maternar-la. O sigui que m’he abandonat al que és i ja no lluito per trobar un moment. Accepto que ara la Lua em necessita moltíssim i que no tinc ni idea de quan podré començar a escriure tot el que vull explicar. Serà algun dia, d’això en podeu estar segurs, però no sé quan.

Sóc feliç duent la Lua a coll, o penjada en el meu fular, o donant-li el pit, o tenint-la dormint a sobre… Gaudeixo cuidant-la i cuidant alhora a la Laia. Ballant, cantant, rient juntes… Gaudeixo d’aquest moment i no vull ser-hi a mitges. L’oxcitocina em té a mil per hora i el coco no para, tinc mil idees i moltes ganes de dur-les a terme… Però el tempo del puerperi és un altre així que vaig nadant entre aquestes dues aigües… Com m’agrada aquesta etapa!!! (encara que no pugui escriure tant!).

Gràcies per esperar-me!

Una abraçada a tots.