ParenTip 8

ParenTip 8: “El meu fill no pot adormir-se sol”

 

Aquesta és una pregunta que m’han fet més d’una vegada: “el meu fill no pot adormir-se sol i ja li tocaria ¿no?” I la resposta que és que si no ho fa, és que no hauria de fer-ho, perquè el més probable és que, simplement, no pugui. A vegades arribem a la maternitat/paternitat pensant que això de ficar al llit dels nens és explicar un conte i llestos, vaja, que és bufar i fer ampolles! O que a un bebè l’adorms en un pim-pam i el deixes al llit i te’n vas al menjador a gaudir del “teu temps”.

Doncs bé, això no és així. Sovint, amb un nadó, has de fer el que no està escrit perquè s’adormi perquè està inquiet, li costa, s’enfada, vol dormir però no pot, està cansat… I has de donar-li el pit o el biberó, bressolar-lo, passejar-lo, cantar, tornar a donar-li el pit, etc. Sobretot del mes als 3 mesos a vegades costa bastant adormir-los a la nit perquè estan molt inquiets. Després va a èpoques, depenent dels estímuls del dia, de la seva maduració, etc.

La qüestió és que no és tan fàcil com de vegades s’ha pintat i als pares, que també estem cansats, de vegades se’ns fa dur acompanyar-los amb paciència, empatitzant i entenent que, simplement, són petits.

Si jo estic atabalada o saturada, puc sortir a córrer, o trucar a una amiga, o evadir-me fent qualsevol cosa que em relaxi, o meditant una mica, o el que sigui. Però un nen petit, tant si és nadó com si és més gran, no té aquestes eines i sovint no és conscient ni del que li està passant. Així que l’únic que veiem és un nen a qui li costa agafar el son. És normal? Normalíssim, diria jo. És una qüestió de maduració… ja arribarà el moment en què pugui fer-nos un petó, estirar-se i dormir, però potser això no arribarà quan a nosaltres ens sembli, sinó més tard.

Comparem massa: amb els nens del cinquè, amb els amiguets del col·le, amb els nebots… i no hauríem de fer-ho. Hi ha nens als quals els costa un munt i altres que no. Però com més notin la nostra necessitat de NO acompanyar-los mentre s’dormen, més ens necessitaran. Penseu que a aquestes hores, just abans de adormir-se, els vénen totes les pors, el record dels mals moments del dia, també dels bons, etc. i a vegades saben expressar-ho i altres no. Aquest moment és molt important si volem saber com estan, què senten, què ha passat durant el dia…

A més, en moltes famílies els nens veuen molt poc als seus pares, extremadament poc, diria jo. I és clar, just quan estan tots junts, que estan contents perquè tenen els seus pares per fi amb ells, han d’anar a dormir sabent que l’endemà al matí quan es desperti ja no hi seran i hauran d’esperar al vespre per tornar a estar tots junts. Normal que no vulguin adormir-se, no? Normal que els costi afrontar el moment de bona nit, no?

Si tenim tot això en compte: la seva edat, la seva maduresa, les circumstàncies de cada casa, si ens troben a faltar o no, etc, ens serà més fàcil tenir paciència i entendre que li costi. Per a ells, per als nostres fills és important aquesta estona i necessiten saber que hi som i que hi som de veritat. Ni enfadats, ni amb ambivalència, ni sense estar presents. Necessiten notar que hi som incondicionalment i que no ens molesta. Quan emocionalment algú t’acompanya sense voler-ho fer, ho notes i no és gens agradable. Doncs això senten també ells quan en realitat, desitjaríem estar en un altre lloc.

I no us penseu que no entenc els motius dels adults. Com voleu que no ho faci, si sóc mare de dues nenes petites que tampoc volen anar al llit i que no saben adormir-se soles! Però una cosa no treu l’altra. Els meus trucs: menjar alguna cosa abans, perquè si a sobre que triguen a adormir-se jo tinc gana, la meva paciència s’esgota de seguida! I respirar. Si veig que m’estic alternat respiro, respiro, respiro… i em centro en pensar que em necessiten aquí i tranquil·la.

La setmana que ve us explicaré com podem ajudar-los a relaxar-se quan els posem al llit perquè aquests moments siguin menys estressants per a tothom. Espero que us sigui útil.

I al teu fill, ¿li costa adormir?

Més recursos:

“BEBÉS QUE NO QUIEREN DORMIR”

“ANEM A DORMIR?”

“LA NENA QUE NO VOLIA ANAR A DORMIR”

“DORMIR CÒMODES I FELIÇOS”

 

 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats