1.10.2015

 

Quan sentis que la maternitat et desborda, respira. Quan no sàpigues com calmar aquest bebè que acaba de sortir del teu ventre, respira. Quan les visites, el soroll, la llum excessiva i la poca empatia et facin mal, respira. Respira i no pensis, no pensis en res. Observa com la ment va llençant pensaments al vol, però no t’hi agafis, només observa i respira.

 

Quan et sentis sola i tinguis la sensació que la teva vida ha canviat de dalt a baix i que et costa adaptar-t’hi, respira. Quan notis que tanta demanda et remou l’entranya i t’adonis que avui no has pogut ni dutxar-te perquè no l’has pogut deixar ni un moment, respira. Quan sentis que passes de la felicitat més absoluta a l’angoixa més terrible en un mateix dia, respira. Quan et sembli que ningú t’entén, que ningú sembla vibrar en la teva mateixa freqüència, respira. Respira i no pensis, no pensis en res. Observa, només, com la ment et va llençant pensaments al vol (que si com ho faràs tant sola, que si això és molt dur, que si qui et manava a tu tenir fills, que si…) Observa i no t’hi enganxis, com si no anessin amb tu. Només observa i respira.

 

Quan un bon dia el teu fill comenci a no voler fer el que tu dius, quan comenci a tenir idees pròpies i les defensi com si li anés la vida, respira. Quan no et vulgui donar la mà per travessar el carrer, quan es planti al mig de la plaça que no vol caminar més, quan no vulgui sortir de casa si no és amb 3 nines, un barret de palla i un paraigües…, respira. Quan et miri amb cara de ràbia perquè no li deixes tocar el que vol. Quan et piqui, et mossegui o t’esgarrapi perquè ara mateix no té altra manera possible d’expressar-te l’emoció que sent… respira. Respira i no facis res, no diguis res. Observa els pensaments que llança la teva ment al vol, però no t’hi agafis. (Que si et pren el pèl, que si com et tracta així amb tot el que fas tu per ell, que si ja m’ho deia ma mare que el consentíem massa, que si vols dir que els nens dels altres també fan aquestes coses, que si no t’aguanto quan et poses així…). Només observa i respira.

 

Quan el deixis a la llar d’infants o a l’escola i se t’agafi davant de tothom que no hi vol entrar. Quan plori cridant enganxat al teu coll que només et vol a tu. Quan al recollir-lo només veure’t es torni a posar a plorar desconsoladament i tota l’arribada a casa sigui un drama. Quan les tardes tornin a ser un drama perquè està cansat i emocionalment desfet… respira.

 

Respira i observa què et diu la teva ment d’aquest moment que us toca viure. No t’enganxis a res, no diguis res encara, fins que no estiguis segura que no li faràs mal. Només observa i respira.

 

Quan la criança d’un fill et sembli la cosa més difícil que t’ha tocat mai viure. Quan amb la teva parella sembleu separats per un abisme. Quan res ni ningú sembli apaivagar aquesta mena de desesperança que s’ha apoderat de tu, respira.

 

Respira profundament, com si no tinguessis res més a fer que respirar i omplir tota la panxa, fent arribar l’oxigen a cada racó del teu cos. Centra’t només en fer-ho bé, a poc a poc, sense pressa, omplint cada bocí de tu. Fes-ho tants cops com faci falta, els que necessitis abans d’asserenar-te, centrar-te i tornar-te a connectar. I mentre respires, mira-li els peus. O les mans, o aquell nassarró que és tan petit que es difumina.

 

Mira-li aquella part del seu cos que més et commogui i posa-t’hi a dins. Posa’t dins de les seves mans, dels seus peus, del seu nassaró que es difumina. Sigueu un. Entén-lo. Ara mateix, només et té a tu i necessita que l’entenguis. Ho necessita com l’aire que respira. Sigueu un i ell també t’entendrà a tu des del lloc que ho entenen tot els nens: des del cor.

 

Sigues un amb ell i sent l’amor que et genera. I deixa que això, l’amor que li tens, vagi fent callar totes aquelles frases que et crida la ment perquè perdis els papers. Respira i deixa’t sentir això: la força del vincle. Perquè és l’amor que cura totes les ferides, que omple tots els buits, que dissipa tota desesperança i que alleugera els cossos cansats i saturats. Respira i estima’l des de l’entranya fins que aquest amor us fongui en un de sol.

Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada