Blog de Criança Conscient

Havia hagut d’anar a urgències: ja no recordo ni què tenia. Era la matinada de dissabte a diumenge, em sembla. Quan vaig arribar no hi havia pràcticament cua. Una noia sola, un noi que plorava i jo. Al cap de res, cada un de nosaltres era en un box. Al mig de tots els compartiments per atendre els malalts hi havia una zona central amb ordinadors, taules, etc que era on els metges redactaven els seus informes i receptes. Les portes dels box, com gairebé sempre, mig obertes. Se sentia absolutament tot. Vaig estar sola durant força estona, la suficient per assabentar-me de tot el que els passava als que havien estat esperant amb mi a la sala d’espera.