Moments

29.10.2012

 

Havia hagut d’anar a urgències: ja no recordo ni què tenia. Era la matinada de dissabte a diumenge, em sembla. Quan vaig arribar no hi havia pràcticament cua. Una noia sola, un noi que plorava i jo. Al cap de res, cada un de nosaltres era en un box. Al mig de tots els compartiments per atendre els malalts hi havia una zona central amb ordinadors, taules, etc que era on els metges redactaven els seus informes i receptes. Les portes dels box, com gairebé sempre, mig obertes. Se sentia absolutament tot. Vaig estar sola durant força estona, la suficient per assabentar-me de tot el que els passava als que havien estat esperant amb mi a la sala d’espera.

 

El cor se’m va encongir quan vaig sentir aquesta conversa:


Saps aquella noia que ha entrat per virus estomacal? – va dir el que s’acostava a la zona central amb la resta de personal sanitari- Doncs no té cap virus. Està embarassada i ni se n’havia adonat!


En serio?! – Van dir la resta…

 

– Li he dit: “mira, tu no tens un virus… estàs embarassada!”, i s’ha quedat blanca!

 

Hi havia, en aquella conversa que encara es va allargar una mica més, un cert to de mofa, d’incredulitat i, sens dubte, de judici. Em vaig sentir malament. D’una banda em vaig indignar amb aquells metges que parlaven del que tenien els pacients sense adonar-se que tots ho sentíem tot, però molt més que això, em va fer enfadar aquell to sorneguer, de persona que jutja, que no acompanya i que no es fa al càrrec de la importància d’aquell moment. Em vaig imaginar la noia, sola, amb aquella notícia que potser li havia caigut al damunt com una gerra d’aigua freda…

 

Aquell dia, també vaig sentir vergonya, com si jo (que no coneixia de res aquella noia) l’hagués traït d’alguna manera, assabentant-me d’aquella notícia molt abans que les persones importants a la seva vida… Com si li estigués “robant” d’alguna manera, el seu moment íntim. Les dones que hem volgut estar embarassades i ens hi hem quedat, generalment tenim molt bon record del dia que la prova d’embaràs et diu SÍ! Veure la confirmació d’allò que tant desitjaves és un moment impossible d’oblidar. És un moment, d’alguna manera, sagrat. El moment en què, malgrat hi pogués haver alguna sospita, es fa present, conscient i es confirma, que dins teu hi ha una altra vida. És important i preciós si es pot viure en una intimitat dolça, amb la parella o amb persones que puguin compartir aquesta alegria i felicitat que ens duen, des del primer dia, els nostres fills.


Però no sempre això és així. Hi ha gerres d’aigua freda. Hi ha persones que s’assabenten que estan embarassades sense voler-ne estar, o estirades en un llit d’hospital, soles en un box, pensant-se que només tenien un atac de vòmits per culpa d’un virus estomacal…

 

Sé que vaig estar bona part del dia següent pensant en la noia embarassada. Posant-me al seu lloc i desitjant que estigués bé. Dels vòmits però sobretot… de la soledat que segurament havia sentit a l’hospital. Desitjava que hagués trobat algú amb qui compartir i de qui sentir-se acompanyada per encaixar la notícia que li acabaven de donar: tant si era per acabar-se’n alegrant, com si era per acabar decidint que no volia tirar endavant.

——————————————————————————————————————————————————————————————–

 

I ara, la novetat d’avui: la possibilitat d’escoltar també aquest post, llegit per mi mateixa. Dissabte, el company David Lay, del blog Y PAPÁ TAMBIÉN em va fer encendre la bombeta. Vaig llegir i escoltar un post seu i vaig dir… uauu… també el puc gravar, per si algú prefereix escoltar-lo i no llegir-lo! I ho he fet. No sé si tindrà èxit, ni si valdrà la pena, però de moment, ho faré. Podeu dir-hi també la vostra, de si ho preferiu o no cal… però he pensat que podia ser una nova forma d’arribar a vosaltres. Espero que us agradi.


SI VOLS ESCOLTAR EL POST D’AVUI, FES CLIC AQUÍ: Moments

 

 

 

 

 


 

 

 

 


Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.