NO!

La Rita no havia dormit gaire bé. Havia tingut molts malsons i en dues ocasions s’havia despertat sobresaltada, angoixada i gairebé suant. “Sort que és només un somni. Deuen ser malsons d’embarassada”, havia pensat quan havia obert els ulls. Però des que s’havia posat de peus, des que s’havia llevat que tenia una sensació estranya. No es trobava malament ni estava trista per res. Era només alguna cosa que ella no hauria sabut explicar, com una sensació molt llunyana i lleugera de què alguna cosa no anava bé.

Estava de 9 setmanes i feia dies que se sentia extenuada, quan arribava a casa a les set de la tarda. Només era capaç d’estirar-se al sofà i pesar figues fins que finalment, s’acabava adormint. Aquella son tan forta que la deixava fora de joc l’havia descol·locat. Ella normalment no era d’adormir-se per tots els racons! Però ella i el Jordi eren feliços. Estaven tan contents…! Aquell matí, quan la Rita s’havia llevat, havia esmorzat sola. Era dissabte i el Jordi havia aprofitat per sortir amb bicicleta amb dos amics seus. “Tornaré a la 13h. Cuideu-VOS!” havia deixat escrit en un paper damunt de la taula de la cuina.

Ella no hauria sabut dir per què, però aquell matí el va trobar a faltar. Li hauria agradat esmorzar amb ell i molt probablement, li hauria transmès la seguretat que a ella li faltava aquell matí de dissabte. Tenia por, de sobte. Per primera vegada des que s’havia quedat embarassada tenia por de què alguna cosa no anés bé.

El Jordi hauria aconseguit treure-li aquella cabòria del cap i s’hauria sentit re-confortada. Avui hauria d’espavilar-se, animar-se sola, o bé esperar fins a la 13h. Va pensar que el millor seria fer moltes coses per no pensar, i es va posar en marxa: va posar una rentadora, va començar a endreçar la casa, va posar un rentaplats i finalment es va asseure a l’ordinador per fer una cosa de la feina que volia avançar de cara a dilluns.

Al cap d’una estona, va veure que estar asseguda la feia estar encara més intranquil·la. Va mirar el rellotge: eren ja tres quarts d’una. Es va aixecar i se’n va anar a l’habitació de convidats a planxar les camises que hi tenia acumulades. Fer feines de casa l’evadia. Les seves amigues se’n reien, no entenien com podia relaxar-se fregant i endreçant la casa, però la qüestió és que a la Rita li anava bé quan estava nerviosa. Va posar una camisa de quadres seva damunt la post de planxar i va intentar fixar-se en les arrugues i acabar amb elles. Quan feia deu minuts que havia començat, va tenir una sensació estranya cap a la vagina… com si… No, no podia ser… però era exactament igual com si…

Va anar corrents al lavabo. Es va baixar pantalons i calces, i ho va veure: era tot vermell de sang que no parava de regalimar…. Es va quedar paralitzada veient com li baixava més sang cames avall. No va saber què fer, i va començar a cridar “NO, NO, NO, NO!” sense parar. Al final va reaccionar amb llàgrimes ja als ulls i es va treure la roba… va entrar a la banyera i va veure com quedava, en un obrir i tancar d’ulls, tota vermella de sang. En aquell moment va sentir les claus al pany de la porta i un “HOLA!” alegre i feliç, del Jordi, que tornava d’anar en bici. La Rita, en sentir la seva veu, va començar a plorar desconsoladament, absolutament fora de control i el Jordi va anar corrents fins al lavabo… Quan va veure tot allò va cridar “Merda!” i es va posar en marxa…

Al cap d’unes hores tornaven tots dos de l’hospital, en silenci, dins del cotxe. Ella, amb llàgrimes que s’anava eixugant amb un paquet de mocadors que li havia donat una llevadora d’urgències. Quan ell va haver aparcat dins el garatge, ella es va preguntar com era possible que s’estimés tant al seu fill de només 9 setmanes i es va sentir morir quan va notar el buit enorme que li havia deixat a dins. Ell, també es feia les seves preguntes i afirmacions en silenci, sense compartir-les encara. Al final, va trencar aquell moment la seva veu dient: “estic convençut que era un nen”.

Escolta o descarrega l’àudio-post aquí:

DescarregaRita no había dormido muy bien. Había tenido muchas pesadillas y en dos ocasiones se había despertado sobresaltada, angustiada y casi sudando. “Suerte que sólo era sueño. Pesadillas de embarazada, supongo”, había pensado cuando había abierto los ojos. Pero desde que se había levantado, tenía una sensación extraña. No se encontraba mal ni estaba triste. Era sólo algo que ella no habría sabido explicar, como una sensación muy lejana y ligera de qué algo no iba bien.

Estaba de 9 semanas y hacía días que se sentía extenuada cuando llegaba a casa a las siete de la tarde. Sólo era capaz de tumbarse en el sofá y resistirse hasta que finalmente, se quedaba dormida. Aquel sueño tan fuerte que la dejaba fuera de juego la había descolocado. ¡Ella normalmente no era de dormirse por todos lados! Pero ella y Jordi eran felices. ¡Estaban tan contentos…! Aquella mañana, Rita había desayunado sola. Era sábado y Jordi había aprovechado para salir en bicicleta con dos amigos. “Volveré a la 13h. ¡CuidarOS!” había dejado escrito en un papel encima de la mesa de la cocina.

Ella no habría sabido decir por qué, pero aquella mañana lo echó de menos. Le habría gustado desayunar con él y muy probablemente, le habría transmitido la seguridad que a ella le faltaba aquella mañana de sábado. Tenía miedo, de repente. Por primera vez desde que se había quedado embarazada, tenía miedo de qué algo no fuera bien.

Jordi habría conseguido sacarle aquella preocupación de la cabeza y se habría sentido reconfortada. Hoy tendría que espabilarse, animarse sola, o bien esperar hasta la 13h. Pensó que lo mejor sería hacer muchas cosas para no pensar, y se puso en marcha: puso una lavadora, empezó a limpiar la casa, puso un lavaplatos y finalmente se sentó en el ordenador para hacer una cosa del trabajo que quería avanzar de cara a lunes.

Al cabo de un rato, vio que estar sentada la hacía estar todavía más intranquila. Miró el reloj: eran ya la una menos cuarto. Se levantó y se fue a la habitación de invitados a planchar las camisas que tenía acumuladas. Hacer trabajos de casa la evadía. Sus amigas se reían de ella, no entendían cómo podía relajarse barriendo y fregando la casa, pero la cuestión es que a Rita le iba bien cuando estaba nerviosa. Puso una camisa de cuadros suya encima la tabla de planchar e intentó fijarse en las arrugas y acabar con ellas. Cuando hacía diez minutos que había empezado, tuvo una sensación extraña en la vagina… cómo sí… No, no podía ser… pero era exactamente igual como sí…

Fue corriendo al lavabo. Se bajó pantalones y braguitas, y lo vio: sangre que no paraba…. Se quedó paralizada viendo como le bajaba más sangre por las piernas. No supo qué hacer, y empezó a gritar “¡NO, NO, NO, NO!” sin cesar. Al final reaccionó con lágrimas ya en los ojos y se quitó la ropa… entró en la bañera y vio como quedaba, en un abrir y cerrar de ojos, toda roja de sangre. En aquel momento escuchó las claves en la cerradura de la puerta y un “¡HOLA!” alegre y feliz de Jordi, que volvía de ir en bici. Rita, al oir su voz, empezó a llorar desconsoladamente, absolutamente fuera de control y Jordi fue corriendo hasta el baño… Cuando vio todo aquello dijo “¡Mierda!” y se puso en marcha…

Al cabo de unas horas volvían los dos del hospital, en silencio, en el coche. Ella, con lágrimas que se iba secando con un paquete de pañuelos que le había dado una comadrona de urgencias. Cuando él hubo aparcado en el garaje, ella se preguntó como era posible que ya amara tanto a su hijo de sólo 9 semanas y se sintió morir cuando notó el vacío enorme que le había dejado adentro. Él, también se hacía sus preguntas y afirmaciones en silencio, sin compartirlas todavía. Al final, rompió aquel momento su voz diciendo: “estoy convencido que era un niño”.

Escucha o descarga el audiopost aquí:

Descarga

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Picture of Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre Protección de Datos

  • Responsable: MIRIAM TIRADO TORRAS
  • Objetivo: Publicar el comentario en relación a la noticia.
  • Legitimización: Consentimiento del interesado.
  • Dirección: No se prevén cesiones, excepto por obligación legal o requerimiento judicial.
  • Derechos: Acceso, rectificación, supresión, oposición, limitación, portabilidad, revocación del consentimiento. Si considera que el tratamiento de sus datos no se ajusta a la normativa, puede acudir a la Autoridad de Control (www.aepd.es).
  • Más información: https://www.miriamtirado.com/politica-de-privacidad/