Transcendència
Avui a la tarda sortia de casa de la meva àvia i plovia. M’ha dit “corre, agafa un paraigües i ja me’l tornaràs”. No l’he volgut. Li he dit que era un moment i que duia caputxa, que cap problema. Havia d’anar a comprar quatre coses a peu i sempre he trobat que quan vas a fer encàrrecs, els paraigües més aviat estorben. Quan anava cap a la botiga hi he anat a pas lleuger, amb certa pressa per “por” de mullar-me. He comprat i quan he sortit plovia encara més fort. No tenia ganes de córrer i he recordat els turistes que vaig veure la setmana passada també en un dia de pluja, que ni s’immutaven