De 0 a 1 anys
De la llum a la foscor
Els posts de les properes setmanes segurament seran els més difícils d’escriure. Suposo que perquè encara fan mal, perquè encara que ja hi hagi hagut un procés de re-col.locació de tot plegat, el cos i l’ànima encara ho recorden tot. I sí, encara fa mal. Recordo aquella nit, 8 hores després d’haver nascut la Lua. Jo intentava dormir sense èxit. La tenia damunt mamant tota l’estona i jo em sentia feliç. La meva mare es va estirar en aquelles butaques que volen ser còmodes sense ser-ne i tampoc podia dormir. La família amb qui compartíem habitació ho intentava, però aquell home no parava de roncar. Roncava tant que despertava el seu propi bebè.
20 d'octubre de 2014
No hi ha comentaris
