Amor incondicional

Que fàcil és estimar quan tot va bé! Quan el teu fill/a t’abraça, quan riu i et mira, o quan el veus dormir. Estimar llavors és taaaaaaan rematadament fàcil i espontani … que lo raro seria no estimar-lo.

Però estimar també quan s’enfaden, estan bordes i ens parlen malament, costa. Estimar i demostrar quan peguen el que troben i esclaten en rebequeria, és un altre cosa.

Perquè en l’imaginari col·lectiu hem integrat que no podem educar els nostres fills/es quan tenen un mal comportament, si anem de bones. Creiem que si no ens enfadem, no ens prendran seriosament. Hem de enfadar-nos, o cridar, o renyar-los … perquè els quedi molt clar que això, NO.

No tenim integrat que educar, el que es diu educar, es fa sempre des de la connexió, des de l’amor, des de l’exemple, des del bon rotllo. Així és quan més aprens. No ells, sinó tots. Aprenem més i millor quan connectem amb el que ens vol explicar alguna cosa.

I llavors, quan és així, sentim que hi ha també amor. Perquè no només no s’enfaden amb mi perquè he esclatat a rebequeria sinó que m’ajuden i m’expliquen com puc expressar-me d’una altra manera la propera vegada. Han d’estimar-me molt si, quan crido i ploro com avui, em tracten bé també.

Tractant bé sempre, no només els transmetem que els estimem, sinó que són mereixedors d’aquest amor. Els transmetem que són importants, que els respectem i que no mereixen que ningú els tracti malament. Fent això els anem preparant per a la vida en totes les seves etapes, perquè ressonin en l’amor i detectin d’una hora lluny el que no ho sigui.

Estimar incondicionalment costa, és cert, però és extremadament important.

Tant de bo ressoni amor

Article publicat a Instagram i Facebook el 14 de gener de 2020