Cambio de ritmo

Canvi de ritme

17.9.2012

 

Entro de “novata” en aquest nou món de portar una filla a l’escola i la primera cosa que em xoca és el canvi de ritme. Jo, que després de parir vaig estar feliçment 2 anys sense treballar, anant al ritme que la Laia i jo necessitàvem, dormint fins les 11 del matí si calia, fent migdiades quan volíem… de sobte em trobo que els ritmes canvien. I sí, ho sabia, no em queixo. Només dic que no em pensava que em xoqués tant.

 

Perquè quan tens una filla mussol, despertar-la és un calvari. “Laia, bon dia!” i com si sentís ploure. “Laia, que hem d’anar a l’escola” i igual. Només dorm profundament, i no sent ni el soroll de persianes, ni les teves paraules… La deixes fer una mica més perquè et sap greu fins i tot trencar-li aquell moment de son tan i tan plàcid. Fins que l’has de despertar i no hi ha manera. Finalment entre tu i el teu company aconseguiu que obri un ull i ho fa amb un esforç inhumà, com si li anés la vida! I tu dius… “mare meva, com ho farem?” i continues batallant perquè obri l’altre ull que li queda! Han passat quinze minuts i encara ronroneja al llit… i el més calent és a l’aigüera. Cal vestir-se, esmorzar… i tu ja veus que aneu tard.

 

I té tanta son que gairebé no té ni gana. I menja sense esma, i es vesteix sense esma… Contenta, perquè no és de llevar-se de mal humor, però que si li diguessis que pot tornar al llit no s’ho pensaria ni dues vegades. Total, que finalment sortiu tots tres la mar de monos cap a l’escola i ella amb prou feines ha pres una mica de cereals o ha menjat un trosset d’entrepà… poca cosa. Arriba a l’escola i fins i tot jugar li fa mandra: perquè té son. Ha dormit 10 hores i mitja i té son. No són les hores que ha dormit, sinó que per ella, les vuit, és llevar-se extremadament d’hora. Els seus biorritmes no es desperten fins les 11h, i no ho dic per exagerar.

 

Intenta jugar però no hi posa gaire entusiasme… La veus que li costa, que no té l’energia matinera dels nens que no són mussols, i aleshores et preguntes si hi podries fer alguna cosa. I t’ho treus del cap perquè saps que és així des del dia que va néixer. Que hi ha nens que són de llevar-se a les 7 del matí sempre i nens que no, i a tu t’ha tocat de les que no. Acceptem-ho. Potser costarà agafar el ritme. A l’hora que toca sortiu de l’escola i cap a casa, i com que els ritmes van tots girats, quan surt té encara molta més son que quan hi ha arribat i a sobre, una gana ferotge. Arribes a casa mig corrents perquè son+gana=conflicte (altrament dit “pollo”) i pares taula ràpid i no saps si serà capaç de fer un mos perquè s’acaba d’estirar al terra dient “Mama, quina son!”. I somrius, perquè l’escena és còmica, però no són ni les 13h i ja estàs esgotada!

 

Finalment dina i dorm sense conflicte (per sort!) i es lleva d’hora de la migdiada perquè l’ha començat també molt d’hora… Tot corre endavant i té gana de berenar més d’hora, i son també més d’hora… Com si el rellotge et perseguís… I això vol dir que has de fer el sopar més d’hora, banyar més d’hora… I el primer dia et pilla el tren. T’atropella, directament. Se’t fa més tard del que hauries volgut, no havies previst res per sopar, ella té gana i son i vas tan ràpid com pots traient el fetge per la boca.

 

Finalment sopa i es banya i encara no són les 21h. Sembla que ho has mig aconseguit…! però no, perquè al sortir de la banyera està tan KO que plora i monta un pollastre per qualsevol cosa que li doni una excusa per treure plor i estrès del matí a l’escola, i cansament, son… perquè no s’aguanta. Apagues l’incendi i ja sou al llit per explicar el conte. Sembla que es relaxa però ha estat un dia tan ple de canvis i de trencament de rutines que li costa el triple que un dia normal. Quan finalment cau rendida són les 10 i pico, encara has de sopar, recollir, penjar el post del dia i evadir-te ni que sigui un moment. Quan ho acabes tot gairebé ja són la 1 de la nit… Portes exactament 17h sense parar. I aleshores, en un atac d’esgotament fas allò dels 10 manaments mig histèrica:

 

–        Això no pot ser!

–        Ens hem d’organitzar millor!

–        Hem de tenir menús fets!

–        Hem d’acostumar-nos a comprar per internet i tenir la nevera pleníssima sempre!

–        Hem d’aconseguir que vagi al llit més d’hora!

–        Hem de tenir el dinar fet per quan tornem de l’escola!

–        Hem de fer alguna cosa per tenir temps per cadascú, que sinó, petarem!

–        Hem d’intentar conciliar millor!

–        La nit abans ho hem de deixar tot preparat per l’endemà al matí!

–        Hem d’adaptar-nos el més aviat possible al nou ritme!

 

I quan acabes de fer tota aquesta parrafada saps que has dit coses lògiques que ja sabies, i que t’has posat histèrica quan potser no calia…  Per sort, el tens a ell al costat amb uns ulls com dues taronges que molt dolçament et diu: “Míriam… és només el primer dia… què tal si ens donem una mica més de marge abans de posar el crit al cel?”

 

🙂

 

Tu, que m’estàs llegint… t’ha passat alguna vegada el mateix?

 


Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats