Criança: El que s’ha d’escoltar!

Què tal, què us ha semblat aquest vídeo? És o no és, que tothom opina de tot? Si recordeu, al vídeo “10 COSES QUE CAL SABER ABANS DE TENIR FILLS” us explicava exactament això, que tothom té una opinió del que fas i volen fer-te-la saber. O sigui que molta paciència, perquè sentireu de tot, si no ho heu fet ja. Hi ha moltíssimes frases que grinyolen, que molesten o que són absolutament infundades, però per a aquest vídeo, he analitzat aquestes:

“ESTÀS VERDA”

És una frase sense base científica que a Espanya s’utilitza molt: “m’han dit que estic verda, que encara falta per parir”, etc. De vegades la dona no s’inquieta, però d’altres es desanima perquè ja vol parir i està impacient, i aquesta frase és com un gerro d’aigua freda. I hem de saber que potser ens han dit que estem verdes i en unes hores ens posem de part. Sobre la utilitat o no dels tactes vaginals, us poso aquí alguns enllaços per si us interessa el tema i voleu estar més informades:

https://vullserinformada.donallum.org/tactes-vaginals-durant-l-embaras/ (en català)

https://diariodeunamamifera.wordpress.com/2013/08/18/la-ciencia-de-los-tactos-vaginales/ (castellà)

https://midwifethinking.com/2015/05/02/vaginal-examinations-a-symptom-of-a-cervix-centric-birth-culture/ (anglès)

“¿DORM AMB VOSALTRES? NO EL TRAUREU DEL LLIT FINS ALS 18 ANYS”

Aquesta frase, absolutament mancada de base científica, també em fa molta gràcia. Perquè és una cosa que es diu moltíssim a les parelles que fan collit (que dormen amb el seu fill al mateix llit) i és una cosa que al seu torn, preocupa molt els pares que, inexperts, tenen por d’estar fent alguna cosa malament. I llavors es pregunten si cal que treguin al bebè del llit, quan i com. No em cansaré de repetir-ho: som mamífers, necessitem contacte, estar en grup, sentir-nos protegits, etc. I tot això és el que necessiten els nadons i busquen també a la nit. Com dormim o no cada família és competència de cada família. El que a uns els va bé, a altres no, perquè depèn de si volen dormir junts, de si poden per la mida del matalàs, etc. O sigui que dormiu com vulgueu i que sigui el millor possible tots. Aquí una mica d’informació sobre el collit i la son infantil. I aquí un post meu sobre aquest tema: “dormir o no dormir, aquesta és la qüestió”

“SI PORTES TOT EL DIA EL TEU BEBÈ A COLL EL MALACOSTUMARÀS”

Doncs no. Portar-lo en contacte amb el cos matern és justament el que necessita un nadó i donar-li el que necessita no és malacostumarlo, és atendre’l. Necessiten estar en braços de la mare, del pare, i a manca d’ells, doncs del cuidador que tinguin. Però necessiten moviment, contacte, proximitat, sentir-se protegits, vinculats i un llarg etcètera. I això, portant-los a coll, s’aconsegueix. Som mamífers: fixeu-vos què fan els micos, els goril·les, etc amb les seves cries. I no crec que es preguntin si es malacostumaran! 😉

Aquí trobareu informació sobre porteig i la necessitat d’anar a coll.

“AQUEST NEN ESTÀ EMMARAT!

Sempre m’ha fet molta gràcia perquè hi ha com un rintintín en aquesta frase que tela! Deixa com entreveure que no és normal que el teu fill et vulgui a tu. És com que aquesta frase et jutja de manera subtil, com si haguessis fet alguna cosa malament i per això el teu fill estés enganxat a tu. Doncs bé: és normal. És normal que els nens petits estiguin emmarats, sí. Que ens necessitin, que plorin si ens n’anem, que se sentin més segurs si hi som, que se’ns enganxin a les nostres cames si algú desconegut els diu alguna cosa, o si tenen vergonya encara que sigui amb coneguts. I podria seguir donant exemples en els quals un nen vol a la mare. Perquè és el que toca a aquesta edat, estar així, sentir-ho així.

Em preocupa que a la societat li molesti tant que els nens estiguin emmarats, la veritat. Perquè veiem com anormal una cosa que no ho és. Veiem com preocupant alguna cosa que no ens hauria de preocupar, al contrari. Deixem-los tranquils, deixem que siguin petits i expressin què senten i què necessiten a cada moment, deixem-los que ens necessitin… Què és el que ens molesta tant? Per què ens irrita tant que ens necessitin, que depenguin de nosaltres?

El problema està en com ho vivim i ho sentim els adults, no en el que fan ells. En aquest bloc hi ha un munt d’articles en què parlo del vincle… no tinguem por d’establir vincles segurs,… un dia creixeran i s’independitzaran, i segur, segur, ja no estaran emmarats. Criem amb amor i sense por!

Aquest és l’últim vídeo fins després de Setmana Santa. El proper el podreu veure el 29 de març. Bones vacances a tots! 😉