cuidate

Cuida’t

Fa 15 dies me’n vaig adonar: fa setmanes que m’havia descuidat. Tot tenia alta prioritat, tot menys jo: les nenes, la família, la feina, els vídeos, les consultes, les xarxes, la casa, la compra, la bugada… tot.

El meu cos va començar a queixar-se, i em vaig quedar clavada de l’esquena un dilluns i dimarts, a sobre, em va començar a fer mal com mai un canell, el dret.

Gairebé no em podia moure i no podia escriure,… escriure, amb el que m’agrada! I llavors em vaig agafar el cap amb les mans com qui s’adona d’una cosa que ja sap, com el que ensopega amb la mateixa fotuda pedra de sempre, com qui crida “no pot ser que m’hagi tornat a passar”.

Perquè sense adonar-me’n, sense ni ser-ne conscient, totes les coses que sé que necessito fer per sentir-me bé, centrada, equilibrada, físicament forta i feliç, havien quedat al traster.

Per això deixa que et digui una cosa:

Cuida’t. Cuida’t molt. I no t’ho dic com qui s’acomiada i diu aquest afegitó per quedar bé o per costum.

No, t’ho dic perquè si no et cuides, tot allò que prioritzes i que per a tu és tan i tan important, tampoc podràs fer-ho i viure-ho. Perquè si tu no estàs bé, no pots estar bé amb els altres.

Perquè si tu no estàs forta, no pots jugar, ni riure, ni compartir el millor de tu amb els teus. Perquè quan anem esgotades no queda ni espai per a la diversió perquè l’únic que vols és dormir i no aixecar-te durant dos dies.

Cuida’t perquè tot el que donem per fet no ho és. Perquè encara que siguis jove i et sentis bé, tot pot anar-se’n en orris en un tres i no-res si no et cuides, si no et mimes una mica. Perquè res és per sempre i tu tampoc.

Sí, ja sé, ja sé que et preguntes ¿I com ho faig amb els petits que tinc a casa? Jo també en tinc i sembla que ho ocupen tot, i a estones és cert. Però podem començar per alguna cosa, segur: per escoltar què ens demana el cos, quin nivell d’esgotament hi ha en el nostre interior, quantes parts del nostre cos ens fan mal.

Cuidar-nos poden ser 5 minuts a soles, o una dutxa tranquil·la, sense presses (amb temps per posar-te crema hidratant! Sí, ja sé que sembla un miracle!), o un moment per llegir alguna cosa que t’ompli.

O una estona per parlar sense presses amb una amiga, o trasplantar aquella planta que t’agrada tant i que s’està quedant sense terra. Fes-ho amb calma, amb cura… la jardineria pot omplir molt, de vegades….

Potser ets més de sortir i necessites anar a prendre alguna cosa amb aquests amics que fa tant que no veus, o anar a caminar el dissabte al matí una hora mentre sues una mica a tota marxa. Potser el que trobes a faltar és una estona a soles amb la teva parella… Doncs busca-la, fes que sigui real.

Cuida’t perquè si no et cuides tu, és molt probable que ningú més ho faci.

Perquè ja ha passat l’època de què la mare atén les teves necessitats: ara les teves necessitats són teves i ets tu la que ha d’atendre-les en la mesura del possible.

Però sobretot, cuida’t perquè puguis gaudir més i per molts anys dels teus fills i els teus éssers estimats. Cuida’t perquè ells puguin gaudir-te com més millor.

Cuida’t perquè els teus fills ho vegin i entenguin que també ells s’han d’escoltar i atendre.

Perquè quan siguin grans no ho prioritzin tot menys a si mateixos. Perquè estiguin en un equilibri harmònic on donar i rebre. On no calgui emmalaltir per adonar-se’n, perquè mai sigui massa tard, perquè no hi hagi laments i perquè puguin gaudir de la vida i dels seus plenament.

I no, no els culpem a ells de no cuidar-nos, perquè ells no en tenen cap culpa. No ens cuidem perquè potser no hem sabut fer-ho, potser perquè no ens van ensenyar que era una cosa important, tenir-se en compte, o potser perquè estem tan al costat de l’entrega, que hem oblidat que cal rebre també perquè hi hagi equilibri.

No ens cuidem perquè vam començar descuidant-nos un moment, i el moment es va eternitzar.

Cuida’t perquè cap nen vol veure la seva mare de mal humor, esgotada o malalta, i si a la seva edat sabessin que és perquè no et cuides, ells mateixos et dirien “si us plau, mama, cuida’t, no vull veure’t així”. Així que fes-ho. Fes-ho per ells però sobretot, sobretot, fes-ho per tu.

Cuida’t.

PD: Jo ja vaig començar a fer-ho fa dies i em sento molt millor. Ara espero no oblidar-ho i haver deixat la fotuda pedra enrere per sempre.

I tu… et cuides?


 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats