Culpa “Per culpa teva”

La culpa … mai havia tingut tan present la culpa fins que em vaig quedar embarassada per primera vegada.Volia fer-ho tot taaaaaaaan bé que tot era susceptible de fer-me sentir culpable d’alguna cosa. Em vaig adonar al cap de poc de tenir a la meva primera filla que: totes les meves amigues primerenques es sentien taaaaan culpables, com jo. La culpa era tan omnipresent que no vaig parar fins a conèixer tots els seus racons i perquès.

La culpa, com tota emoció, és vàlida i legítima, i ve a explicar-nos alguna cosa que ha de ser vist.

Fer el camí cap a una mateixa per adonar-nos què amaga, és apassionant, alhora que alliberador. La jutge que culpa, sovint la portem a sobre tota l’estona cap a una mateixa i també, de vegades sense voler, cap als nostres fills i filles. És taaaaaan necessari parlar, explorar i alliberar-nos de tanta culpa ….

Article publicat a Instagram i Facebook el 2 de Novembre de 2020