El nostre viatge als Alps francesos

Començo la 8a temporada al blog i ho faig explican-te el viatge d’aquest estiu. En vas poder anar veient fotos a Instagram però ara t’explicaré amb detall la ruta i què vam fer, per si, algun dia, tens ganes de visitar-los.

Per viatgem des de fa molts anys amb autocaravana. Quan no teníem filles ho fèiem en una furgoneta Volkswagen T4. Quan vam tenir la Laia vam llogar algunes vegades una autocaravana per veure què tal ens hi sentíem i en veure que ens agradava, finalment ens en vam comprar una de segona mà.

La que tenim ara és la nostra segona autocaravana i amb ella hem fet grans i preciosos viatges en família. De tots, el que més ens ha agradat i més hem gaudit ha estat, sens dubte, el d’aquest estiu.

La primera parada després de sortir de casa va ser una àrea d’autocaravanes que ja coneixíem entre Fitou i Leucate. Ja ho coneixíem i vam apostar al cavall guanyador.

Sabíem que en aquella àrea, a davant del Étang de Leucate ou de Salses era un bon lloc on començar les vacances. Primera perquè és preciós, segona perquè ens podríem banyar en aquest estany on en la gran majoria de llocs no cobreix i l’aigua està molt calenta, i tercera, perquè amb bici podíem anar fàcilment al poble de Leucate (que és molt bonic), a la platja, etc.

En aquesta àrea, on pagues 13€ les 24h, hi vam passar dos dies i vam aprofitar per fer paddlesurf.

Allà mateix hi ha un chiringuito on t’ho lloguen tot per 15€ l’hora. Vam disfrutar, riure, ens vam banyar molt, vam veure magnífiques postes de sol damunt del llac i vam veure també la lluna vermella que hi va haver al juliol.

Leucate està molt a prop de Sigean, que va ser la nostra parada següent per visitar la reserva africana.  Quan ho vaig publicar a Instagram tothom em preguntava si valia la pena. Jo crec que depenent de l’edat dels nens sí que val la pena. La Laia, amb 8 anys aleshores, la va gaudir moltíssim. La Lua, bé… diguem que es va cansar més i tot i que li va agradar, tenia menys interès.

Si teniu fills de 2 o 3 anys, us cansareu molt, ells també i no en traureu el profit que potser s’espera d’aquests llocs. És molt gran i heu de calcular que hi estareu unes 5 hores. Per tant, els nens es cansen i han de caminar força tros.

La visita a Sigean comença amb una ruta amb cotxe que dura aproximadament una hora on veureu lleons, girafes, estruços, óssos, etc. És la part més espectacular perquè els veus en “llibertat” (ja ho poso entre cometes). En aquesta part vam disfrutar molt tant aquest cop, com l’altre que hi vam anar, quan la Laia tenia 5 anys. Un cop has fet aquesta ruta, ja pots deixar el cotxe i comença la visita a peu on pots veure un munt d’animals, dinar al restaurant o de picnic, i veure i tocar alguns animals si vas a algunes de les sessions on un cuidador t’explica la vida i miracles de les bèsties. Nosaltres vam poder tocar una serp i escoltar les explicacions molt interessants que ens en feia el seu cuidador. Ens va agradar!

Vam sortir de Sigéan cap a les 17h de la tarda i vam començar a fer ruta. Volíem arribar fins al Parc Natural de Vercors. Ens havien dit que era bonic però anàvem sense saber gaire ni on anar ni què fer-hi, així que vam confiar que trobaríem algun lloc xulo per passar la nit. Mentre fèiem autopista, jo buscava llocs on dormir i en vaig veure un que semblava bon lloc. En arribar-hi, després de 3 hores de cotxe aproximadament, vam veure que sí, que era el millor lloc on podíem haver anat a espetegar.

El poble es deia Pont-en-Royans i és preciós. És molt petit, ficat entre muntanyes i amb un riu preciós que passa pel mig del poble i que és on hi ha vida de debò. L’àrea d’autocaravanes és fantàstica, just davant del riu, amb gespa, lavabos, dutxes, taules, i parcel.les amb ombra. El que havia de ser un lloc per fer-hi només nit, es va convertir en el nostre campament durant dos dies.

A Pont-en-Royans ens vam banyar molt (en aigua gelada), vam anar en bici per unes costes que costaven lo seu de pujar, i ens ho vam passar bomba, la veritat.

Molt recomanable. Vam decidir que algun altre dia tornarem al Parc Natural de Vercors per endinsar-nos-hi molt més i descobrir-lo.

El matí que vam decidir marxar de Pont-en-Royans, vam anar a veure les Grottes de Choranche, que estan a uns 10 minuts del poble en cotxe.

a Catalunya hem vist moltes coves, i també al Pirineu francès, i quan vam veure que aquestes eren diferents perquè tenien el que n’anomenen estalactites filoses, vam decidir anar-les a veure.

Si hi aneu, penseu que a dins les coves hi fa fred o sigui que abrigueu-vos. Vam passar dels 30 de fora als 12 de dins 🙂 La visita és interessant i acaba amb un espectacle de llum i música a una sala principal amb aigua molt bonica.

Aquella nit vam dormir a Lans-en-Vercors, on només hi vam passar aquella tarda i aquella nit. Vam fer una bona ruta amb bicicleta. Em va recordar molt la Cerdanya, la veritat. Una zona molt oberta, molt verda i maca i fàcil d’anar-hi en bici. Això ja queda molt a prop de Grenoble i és un lloc on s’hi va força a esquiar.

Aquí volíem dormir a l’àrea d’autocaravanes que hi ha però estava tancada perquè l’havíen necessitat per una fira i ens van redirigir a un altre lloc mil vegades millor, i gratuït, just davant d’un riuet i amb bones vistes. Fantàstic.

L’endemà, altre cop ruta (1 hora i mitja aproximadament) per anar cap al Parc Nacional de Vanoise, on havíem quedat amb un dels nostres millors amics i la seva família que, casualment, eren aquells dies allà de vacances. Aquella vall és absolutament preciosa i us la recomano moltíssim. A nosaltres ens va encantar.

Vam escalar, vam fer excursions a peu, vam anar en bicicleta i vam gaudir moltíssim d’aquells paratges tan espectaculars. Ens vam instal.lar a Champagny le Haut i ens hauríem quedat més dies, la veritat. És un lloc simplement espectacular.  Vam fer-hi un parell de dies, compartint amb els nostres amics i passant-nos-ho molt bé, la veritat.

Vam dormir a l’únic càmping que hi ha, que és municipal, molt barat, i amb parcel.les molt grans. Quan vam arribar la recepció ja estava tancada (eren cap a les 19h) però ens van dir que ens instal.léssim i que ja faríem el check in l’endemà al matí. Vaja, que tot fàcil. Això sí, et diuen que de nit no deixis menjar a prop perquè animals de la vall vénen al càmping i s’ho enduen… guineus sobretot. Les nenes estaven emocionades a veure si en veien alguna! 🙂 A Champagny le Haut millor que hi arribis amb queviures perquè no hi ha cap botiga i la carretera que hi ha per pujar-hi és complicadeta, així que quan hi pugis, vine amb provisions.

No hi ha cap botiga, però hi ha un restaurant-refugi boníssim on un dia, després d’una excursió amb bicicleta xulíssim endinsant-nos a la vall, vam dinar-hi Raclette. Ni jo ni les nenes n’havíem fet mai així que va ser tota una experiència, i com que aquell dia feia més aviat fred, la veritat és que ens va venir molt de gust.

La següent parada va ser a Aime, on havíem quedat per sopar amb els nostres amics. Aquella nit vam dormir al pàrquing del Parc de Loisirs, on hi ha un llac que l’endemà al matí vam disfrutar moltíssim. Allà hi ha moltes activitats per fer amb nens, i hi ha una zona amb sorra de platja perquè els més petits puguin fer castells de sorra i banyar-se com si fossin al Mediterrani. Molt xulo, també.  

Aquella tarda, però, volíem arribar a la que seria la nostra parada més llarga, d’una setmana: a Ailefroide, al Parc Nacional dels Ecrins. Vam arribar al càmping municipal d’Ailefroide (l’únic que hi ha), cap a les 18h i vam tenir la gran sorpresa del viatge. Quan Mr.M i la gran buscaven lloc on plantar la caravana durant una setmana es van trobar a la millor amiga de la Laia i la seva família. Van estar taaaaaan contentes! I nosaltres que no ens ho podíem creure… els fèiem a Portugal! Així que fantàstic, vam passar una setmana junts disfrutant d’aquella zona i amb els nens (eren 5) passant-s’ho BOMBA!

Bàsicament tot el càmping era d’escaladors. Aquella zona és fantàstica per anar a escalar; tant per fer bloc com per escalar amb corda. I això és el que veníem a fer i el que vam fer. Escalar i escalar cada dia menys un, que vam pujar fins al Glacier Blanche. Una bona caminada que els nens van fer i seguir molt bé.

El fet d’anar en colla va facilitar molt aquesta caminada perquè els uns pels altres, es distreien més i anaven pujant malgrat es cansessin.

Ailefroide ens va encantar i definitivament hi tornarem per escalar més, per caminar més i per descobrir més aquella zona, que no te l’acabes. Si us agrada escalar, ni us ho penseu: és el lloc.

D’allà ja vam anar de tornada. Encara ens quedaven dies de vacances però volíem fer tornada esglaonada, una mica, i vam decidir anar tirant avall. Si us hi fixeu, en la ruta vam fer com una volta circular.

D’Ailefroide vam tornar d’on partíem a l’inici, Leucate, on vam passar una nit per decidir si tiràvem cap a la Costa Brava i fèiem els últims dies de vacances a la platja o si tiràvem cap al Pirineu.

La calor que feia a Leucate aleshores ens va fer decantar per la muntanya: volíem seguir dormint amb edredó, la veritat. Així que l’endemà vam enfilar cap a un altre lloc que és cavall guanyador: el càmping Pla de Barres, a costat de Montlluís.

Allà més escalada, més bici i més caminar. Sortir a córrer, visitar Montlluís per enèssima vegada (hi hem estat moltes vegades i és parada obligatòria per veure les seves muralles, etc) i acabar de carregar piles abans de tornar.  V

a coincidir que hi havia la pluja d’estels de mitjans d’agost, coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç i una nit vam sortir a un prat tot fosc al mig de la muntanya a veure la pluja d’estels. Va ser espectacular. Crec que la Laia ho recordarà tota la vida. La Lua, dormia 🙂

L’última tarda de vacances abans de tornar cap a casa la vam passar al Llac de Matamala, (als Angles), que ja ho coneixem d’altres vegades i sabem que a l’estiu hi ha un munt d’activitats per fer. Les nenes van anar en pony, van pujar a unes barques per nens i tots plegats ens ho vam passar bomba. Com a fi de festa, vam sopar al restaurant que hi ha per posar un punt final a les vacances amb un toc de celebració.

L’endemà arribàvem a casa, feliços, amb les piles carregades, i molt contents d’haver escollit, aquest any, els Alps francesos per passar les nostres vacances. Sens dubte, molt i molt recomanable. Trobareu un munt de coses per fer amb nens i el que t’ofereix la Natura és espectacular.

Si hi vas, que en gaudeixis tant o més que nosaltres! Bon viatge!