Ai la frustració… si ja en si és complicada de viure, quan tens de 2 a 5 anys pot ser la bomba!
Em venia de gust fer aquest vídeo perquè molts pares em consulten sovint que per què el seu fill es frustra tant… Perquè als pares ens produeix moltíssima impotència: veure que es frustren contínuament per coses que no podem canviar.
Però és que és lògic no? En el seu dia a dia hi ha un munt de coses que NO entenen, que no tenen lògica en el seu caparró o que no saben fer. Llavors arriba la frustració i aquesta ràbia que els genera i que expressen com poden.
En realitat suposo que la seva frustració la podem entendre però no ens agrada, en absolut, la forma que tenen d’expressar-la (d’això en parlaré en un altre vídeo, per cert).
Perquè a veure, agradable no és. Ni que sentin això, ni com ho expressen, ni bregar (nosaltres) amb tot això. Perquè se’ns remou tot. També hem estat nens, també ens hem frustrat i ens seguim frustrant. I escolta, que no és fàcil…!
Entendre i normalitzar la frustració és clau.
He parlat en altres posts sobre aquestes etapes… de fet, en aquest bloc tinc munts d’entrades sobre gestió d’emocions, rebequeries i altres.
Vaja, que com que n’he viscut moltes, necessitava escriure’n per anar-me situant mentre travessava aquestes etapes. I encara hi sóc. Amb la Lua de 2 anys i 8 mesos, les frustracions segueixen bastant a l’ordre del dia, què hi farem! 😉
Potser t’interessin també aquests posts:
“ENRABIADES; L’ERROR QUE NO POTS COMETRE”
“PARLANT SENSE EMBUTS: QUAN DE VEGADES ELS FILLS ENS IRRITEN O MOLESTEN”
N´hi ha moltíssims més… aneu a l’apartat Videoblog per trobar més vídeos sobre aquest tema.
I no us perdeu el post de dilluns que ve perquè hi té a veure i us pot ajudar! 😉