Després de rebre moltes consultes preguntant-me quina era la meva opinió respecte a com explicar als nens el que passa per Nadal amb el Tió, els Reis o el Pare Nadal, he decidit escriure aquest post.

Us explicaré la meva experiència, què hem fet i per què.

EL NADAL A LA MEVA INFANTESA

Recordo quan era nena: la il·lusió tremenda que sentia per Nadal per tot, sobretot pel Tió més que pels Reis, on a casa meva i el meu entorn se celebraven menys.

Curiosament, crec que sempre vaig saber la veritat. No van ser els meus pares els que m’ho van explicar, sinó el meu avi, amb qui passava tots els migdies perquè dinava a casa seva.

El meu avi sempre ha estat en contra mentir als nens. Deia que ell s’havia sentit molt enganyat quan era petit quan no li explicaven la veritat, i mai ho havia suportat.

Tant era el seu mal record que aprofitava qualsevol ocasió per recordar-me que si jo volia jugar a això, d’acord, però que no m’ho cregués mai.

El meu record és de felicitat absoluta, tot i saber qui posava els regals sota del tió mentre jo cantava. Recordo que pensava com m’estimaven els meus pares que seguien jugant amb mi a això tot i que jo ja sabia la veritat. Recordo la il·lusió en aixecar la manta. Recordo la il·lusió després per fer regals jo als meus… sempre, per Nadal, he sentit molta il·lusió.

Crec que no en tinc ni un sol mal record.

QUÈ HEM FET A CASA

Un dia em vaig convertir en mare i la meva vivència em marcava. El primer Nadal, en què la Laia tenia 4 mesos, em preguntava què faríem i en el meu interior hi havia certa contradicció.

Em vaig prometre que mai li mentiria, i el tió, els Reis Mags i la meva pròpia experiència em provocaven cert conflicte intern.

En vam parlar amb el meu marit. Ell no tenia conflicte. Tenia molt bon record dels seus nadals infantils; tant de quan no sabia què passava com quan sí. Després de molt parlar-ho, vam decidir entrar en el seu món, el dels nens, i permetre-li viure el que jo no vaig viure: la màgia.

Els nens estan dins de la màgia i el joc i el Nadal ho porta tot. Els adults, poc donats a això de la màgia, per un cop l’any hi entrem de ple i això pot ser fantàstic.

Vam decidir optar per això amb 2 condicions:

  • 1. mai li faríem xantatge amb el Nadal i els regals amb aquelles frases de “si no et portes bé…”,
  • i 2. quan ella preguntés, li contestaríem la veritat.

Vaig trigar crec que dos anys en sentir-me còmoda amb el Nadal i la meva filla. Em sentia una mica malament i estic segura de què tot el que m’havia dit el meu avi, m’influïa. Però a poc a poc i a través dels ulls de la meva filla vaig anar relaxant-me i gaudint amb ella.

El Nadal des que ella hi és i després també la seva germana, ha estat fantàstic en aquest sentit. També és cert que seguim com quan ell i jo érem nens: l’important a casa és el tió, no el pare Nadal ni els Reis, tot i que els reis també passen per casa i deixen algunes cosetes…

Fa un temps la gran em va preguntar si érem nosaltres els que posàvem els regals. Li vaig preguntar que què creia ella i em va dir que pensava que sí i li vaig dir la veritat.

Hem seguit celebrant com fins ara i li veig la mateixa cara de felicitat i il·lusió que abans. Crec que no es va frustrar i en canvi, va estar contenta d’haver descobert.

Per Nadal, potser per aquesta por que si en parlem, no ho celebrarem igual, no ha comentat res sobre el que vam parlar, però sé que ho sap. Ja li vaig dir en el seu moment que tot seguiria igual, però per si de cas, crec que no diu res, no fos cas que el tió cagui menys o no passin els Reis! 😉

Bé, aquesta ha estat la nostra experiència fins ara…

CADA CASA ÉS UN MÓN

Mai se m’acudiria jutjar a cap família per haver fet A o B respecte Nadal. Cada casa és un món. I cada família hem de trobar el que ens fa sentir més còmodes i el que creiem que és més adequat per als nostres fills.

Aquí no hi ha uns que ho fan bé i altres que no. Fins i tot entenc al meu avi a qui l’única cosa que se li podria retreure és que passés per davant dels meus pares, però entenc el per què m’ho va dir. Tan dolenta era la seva experiència que, perquè m’estima, no volia que jo passés pel mateix.

Amb les nostres filles vam decidir participar-hi. Jugar. Entrar al món de la màgia. Perquè és el seu món i perquè és fantàstic viure aquesta experiència.

Vam decidir també explicar la veritat quan ens preguntessin: altres famílies ho negaran fins que creguin que són prou grans. Cadascú ha de fer el que senti. Jo no m’hauria sentit bé negant-li la veritat, però el que faig no té per què ser vàlid per als altres.
I SI QUAN SAP LA VERITAT, EL MEU FILL ES DISGUSTA?

És una cosa que preocupa molt els pares: ¿I si té un disgust? Bé doncs suposo que alguns ho el tindran però la gran majoria no. En cas que es frustrin i tinguin una decepció farem el mateix que hem de fer en cas de frustració i disgust per qualsevol altre tema: acompanyar.

“És que ho hem provocat nosaltres”, bé, molts disgustos també: quan no els deixem menjar el que volen, o quan no els deixem fer coses que volen fer. En aquest cas, també els hem provocat una il·lusió tremenda participant d’això i vivint el Nadal intensament.

Hem d’acceptar que potser plorin o se sentin disgustats. Acompanyar-los en la seva decepció, explicar-los com de bé ens ho hem passat compartint el Nadal d’aquesta manera i que això no s’acabarà, perquè el Nadal segueix sent màgic encara que tots sapiguem la veritat.

Busquem aquell regal ideal per a aquella persona: ens guia l’amor i la il·lusió de veure la cara que posarà en obrir-lo. Estem amb els que més estimem i desitgem fer-los feliços, aquesta és la màgia també del Nadal: reunir-nos i gaudir plegats des de la il·lusió i el joc.

Explicar-los que els nens estan dins de la màgia i que els adults, almenys un cop l’any entrem en el seu món, perquè el seu món és apassionant i ens tornem tots una mica nens. Perquè els estimem.

Suposo que poden sentir-se molt més traïts si els hem fet xantatge o si han sentit que feien coses a través de la manipulació. Llavors pot ser que se sentin molt malament: “Jo vaig fer tot això perquè tu em deies que si no, no em portarien regals i resulta que tot t’ho feies anar bé tu”. O “Vaig passar molta por perquè creia que em portava malament i que em quedaria sense regals…”.

Però un cop més; dependrà del nen, del seu caràcter, de com ho hàgim gestionat, etc.

Al meu entendre, el que hauria de guiar el Nadal és l’amor, el compartir, el divertir-nos junts… i sí, haurem de gestionar emocions sens dubte: tant d’emoció, nervis, alegria, com, potser, a vegades de frustració. Però per això estem. Per acompanyar-los i ajudar-los a integrar tot el viscut des de l’amor.

Espero que totes aquestes línies t’hagin estat útils.

Que gaudeixis moltíssim dels dies que queden de Nadal!


 

Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.