Estemos atentos

16.9.2014

 

Com va l’inici escolar? Aquests dies hem d’estar, si es pot, encara més atents als nostres fills. Escoltar què ens diuen però sobretot, què NO ens diuen. Imaginem que tenim un fill en etapa preverbal, o sigui que encara no ens pot explicar què li passa o què li ha passat a la llar d’infants… En què ens hem de fixar? Què ens dirà com porta aquest canvi brutal per ell com és anar a la llar o a l’escola?

 

Doncs si està actiu o no, si riu com sempre, si plora més, i sobretot, si s’enfada més. I això no val només per avui o demà, aquests primers dies d’escola. Jo crec que el període d’adaptació en els més petits s’allarga molt en el temps (potser gairebé tot el trimestre) i hi ha nens que no comencen a expressar el seu malestar fins passades unes setmanes. Per tant, estiguem tranquils i alhora atents a les senyals que ens donin els nostres fills.

 

Un bon moment per veure què passa és a les nits: quan els posem a dormir, si estan més tristos, si els costa més la separació… o al llarg de la nit, si dormen pitjor, tenen malsons, es desperten més, mamen més…

 

I un cop haguem vist què expressen, què fem els pares? Doncs acompanyar-los. Tenint la informació que el seu cos, els seus gests ens han donat, acompanyar amb paciència i molt d’amor. Estar més presents, donar-los més contacte perquè puguin agafar més seguretat i buscar recursos… A vegades un “amulet” que ells escullin (depenent de l’edat que tinguin, òbviament…), etc… O imaginant, treballant tot el que passa a través del joc, per exemple.

Ahir la Laia estava molt contenta, havia començat l’escola i se li va posar bé. Però s’havia llevat, de l’emoció, a quarts de vuit, hora impensable per a ella. Al migdia va dinar contenta i tranquil.la, però jo ja la veia cansada. I a la sortida del cole a la tarda vam anar al parc amb un amiguet seu. No vaig atinar a què potser era massa. I sí, era massa. Al parc es va enfadar i va començar a plorar i a treure el cansament, l’emoció i potser també l’estrès del primer dia d’escola. Vam fer retirada del parc (no havia estat bona idea), i vam anar a casa. Ella ja estava tranquil.la però vaig pensar que una bona banyera l’ajudaria. I això vam fer: banyera i joc. Estar per ella, jugar al dòmino, sopar juntes ben d’hora, un conte i parlar just abans d’adormir-se. Parlar dels millors moments del dia, del que més li havia agradat i el que menys. I a dormir 12 hores. Se li ha posat de meravella i avui s’ha tornat a llevar contenta… Avui, res de parc fins que s’acostumi a llevar-se tant d’hora!  Ja he après la lliçó!

I tu, com vas viure el primer dia d’escola? I el teu fill? Et preocupa veure els senyals que et pugui donar per saber com està?

 


Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats