Ets molt més

Avui m’ha tornat a passar i últimament és molt sovint: em sento en silenci al meu despatx i començo a escriure. Tot d’una, les paraules se m’en porten i agafen les regnes. Van soles. És com si jo no decidís res perquè fluís tot a través de mi. I em va atrapant i atrapant, i escric, escric, escric ràpid i sense parar … i acabo plorant, emocionada pel que he escrit. No perquè sigui bonic o no, sinó per d’on surt. Del més profund de cor o de el mateix Univers, qui sap, i em remou i sacseja sencera. De vegades em fan mal les espatlles i les mans de teclejar tant i de la potència de moment …

I quan passa això tinc un moment de lucidesa, i la meva nena interior que a estones es mor de por per si el nou llibre és “dolent” o “no agrada” o és “fluix”, es calma perquè la part més sàvia que habita en mi li diu “tot això no importa. El llibre no ets tu. El llibre surt a través teu perquè té que veure la llum.

Ets un canal, res més. Crea un compte, gaudeix i després, deixa’l que voli “.

Just abans que passés tot això he fet aquesta foto, presagi del que vindria.

beneït moment

Gràcies per llegir-me, avui i sempre

Article publicat a Instagram i Facebook el 19 de Novembre de 2020