Contestant a la pregunta de la imatge, possible sí que és perquè de fet molta gent ho fa. Una altra cosa és que aquesta negociació després, arribi a bon port. Diria que la majoria de vegades no ho fa. Per què?
Perquè quan un nen/a està en plena fase egocèntrica és massa petit i immadur per a comprendre de veritat què significa negociar. Dirà “SÍ” sens dubte, a la part que li interessa i dirà “SÍ” a la que no tant, si amb això pot aconseguir el que li interessa. I quan sigui el moment de marxar del parc, o de dutxar-se, o del que sigui que hàgiu negociat i que no li agrada tant, dirà que “NO”.
I això no significa ni que t’estigui prenent el pèl ni que tingui mala fe: significa que has negociat amb algú amb qui encara no entén el que és una negociació i el que implica. Que has tingut una expectativa massa alta sobre el que a aquesta edat pots esperar.
Per a negociar cal ser prou madur per a comprendre que estem intentant buscar un punt comú en el qual posar-nos d’acord i que per a això sovint haurem de cedir les dues parts. Això no ho esperis d’un nen/a als 3 anys.
Així que fixa’t bé què intentes negociar i si ho fas, no t’enfadis quan no compleixi la seva part perquè això és el que has d’esperar. Com indica la fase en la qual està, EGO-CÈNTRICA, sent que és el centre de l’Univers i que tot el que vol/necessita/desitja pot ser.