Fes-me un masatge

22.11.2012

Treure’t la roba. Estirar-te de panxa a terra. Notar unes mans amb crema o amb oli que es passegen per damunt de la teva esquena, pressionant aquells punts on hi ha massa tensió acumulada. A vegades sentint plaer, d’altres plaer i dolor a la vegada. Intentant no tensar-te altre cop, respirant profundament per deixar anar i fer que, gràcies al massatge, aquella esquena que duu massa estona una nena carregada, descansi. Es recuperi. Gaudeixi de ser tocada, de ser alliberada de tanta tensió.

No recordo quan va ser la primera vegada que em van fer un massatge. Devia ser petita, segur. A casa hi tenim dos quiromassatgistes i jo sóc la tercera. Per tant, a casa, així en general, el massatge sempre ha estat a l’ordre del dia. Recordo la meva àvia fer-me’n molts quan era petita. Als peus, a les cames… Recordo els meus pares fent-me’n també. Recordo quan els meus germans eren petits i els acompanyava a dormir que em deien: “em fas un massatge?” i es quedaven adormits mentre els pressionava l’esquena. Recordo quan la Laia era un bebè que en dies en què es carregava de molta tensió i jo la notava passada de voltes, l’estirava al llit i li feia massatges a les cames, perquè anés alliberant tensió… I a poc a poc, amb les pressions que les meves mans li anaven fent, s’anava quedant cada vegada més i més relaxada.

Ara moltes vegades, just en el moment abans d’adormir-se em diu “mama, em fas massatge?” Els coneix tant que ara afina més i ja em diu on el vol i com. “fes així” em diu, o “fes-me allò als peus” perquè sap que la relaxa… Ara ja té una edat que ella també ens en fa a nosaltres. En aquella hora tonta de la migdiada que em moro de son al sofà ella a vegades em diu “no t’adormis” i jo li dic “d’acord, i què et sembla si em fas un massatge dels teus?” i ja la veus que es posa contentíssima. Va a buscar la crema i es posa en acció. Avui me n’ha fet a les mans. No us menteixo quan dic que m’ha relaxat tant el tacte de les seves manetes plenes de crema prement-me els dits i fent-me massatge al palmell de la mà que gairebé m’he quedat adormida. En sap. Perquè els ha sentit, perquè els ha percebut i gaudit.

El massatge és una gran eina. Quan tenim mal d’esquena, quan ens fan mal les cames, quan sentim que acumulem tensió als bessons, o que un colze ens fa la guitza. El massatge calma i cura.

El tacte de les mans d’una persona amorosa calma i cura. Potser no n’heu rebut mai, potser no sabeu ni com començar a fer-ne un. Potser els horaris de les classes de massatge infantil no us van bé i no hi podeu anar. Però que això, el no saber com és aquell moviment, no ens allunyi mai de tocar amb delicadesa, amb amor, els nostres fills. Fer-los massatge a l’esquena quan no es poden adormir, o a les cames quan són bebès carregats de tensió perquè s’han esverat massa en el dinar familiar del migdia, o a la panxeta en cas que temeu que els fa mal perquè el seu sistema digestiu encara és massa immadur, serà una eina fantàstica per relaxar-los, per sentir-vos propers. En silenci. Només amb el tacte.

Recordo quan la Laia era molt petiteta i passàvem moltes hores soles. Les tardes a vegades es feien llargues. Dedicar una estona a fer-li massatge era una activitat que agraïem moltíssim: tant jo, que el gaudia, com ella, que es relaxava. Era una altra eina per vincular-nos. Per estar a prop. Mirar-nos. Li posava oli d’ametlles dolces a les cametes, i a la panxa, i als braços i a l’esquena, tot fent-li un massatge. M’entretenia amb els dits, els genolls… en les articulacions. Eren moments en què ella feia aquell somriure de bebè feliç que m’omplia per la resta del dia.

No tingueu por de fer massatges. De fer-li’n a la vostra parella, de demanar que us en faci a vosaltres. I sobretot, de gaudir del massatge en família i amb els vostres fills. A casa nostra la cadena de massatge va passant de pares a fills…. i que no s’aturi!

I tu, fas massatges al teus fills?

Escolta o descarrega l’àudio d’aquest post aquí:

Descarrega