Les nostres filles porten mesos (millor dit: anys) desitjant tenir un gos. La seva insistència és potent. Ara estem en procés d’imaginar com seria, de veure tota la responsabilitat que implica, de pensar noms i situacions com què fer quan viatgem, etc.

Diguem, en vocabulari maternal, que estem “gestant” al gos a la família i estem valorant molt bé com creiem que hauria de ser la seva criança per les necessitats que té un gos, què li podem oferir,… És tot un procés de presa de consciència molt necessari per a tothom. Incorporar un nou membre de la família no és qualsevol cosa i cal meditar-ho molt bé.

Ahir, quan les acompanyava a dormir els vaig dir el de sempre: que les estimo i que les estimaré més enllà de el temps i de l’espai. Que estaré amb elles més enllà de la mort.

Ahir els hi vaig preguntar: “¿sabeu què significa això?” I van dir que no gaire. Vaig respondre: “¿oi que no tenim gos i que tot i així el sentim present ja a la família? Oi que no hi és ni sabem quan hi serà i tot i així ja l’estimeu? Doncs vol dir això: que el temps i l’espai no ho són tot. Que hi ha més, molt més, i que les nostres ànimes estan i estaran connectades més enllà del naixement o la mort “.

Vaig veure’ls a la cara que alguna cosa havia encaixat. Ho van comprendre i les vaig notar amb un benestar intern.

Tant de bo et ressoni el que t’he explicat.

Article publicat a Instagram i Facebook el 29 d’octubre de 2019

Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada