I ara… també a youtube!

11.6.2015

Fa anys, concretament 3, un dia vaig pensar que m’agradaria fer vídeos fent el que m’encanta fer: parlar del que més m’apassiona, la maternitat, la paternitat i la criança. Però anava a tope de feina i no sabia ni per on començar. Al cap d’un temps la idea va tornar a mi, però estava embarassada de la Lua i estava en un moment en què no em sentia amb ganes ni energia de començar res nou. Volia gaudir de la gestació i de les meves filles. Però la idea va tornar a la meva ment, insistent, una vegada i una altra.

Un dimecres, el meu germà Joan em va enviar un whatsup. “Saps què he pensat? Que hauries de fer vídeos a youtube per parlar dels “teus” temes! Molaria”. Mai abans havia parlat amb ell d’això. De fet ni amb ell ni amb ningú, em sembla. Li vaig dir que feia anys que volia fer-ho però que no coneixia youtube i que no tenia ni idea de per on començar. “Si vols, t’ajudo”.

I així va començar tot.

Tenir germans joves té una aventatge molt gran; que dominen les noves tecnologies des del minut 1, i amb això de Youtube, s’hi han passat hores! 😉 Un cap de setmana familiar vam començar a fer proves. A fer proves i a riure molt. D’aquella prova als vídeos finals, hi ha hagut molts dies de gravació, d’“això no queda bé”, “necessitem això”, “necessitem allò”, d’ajuda d’altres amics i familiars com l’Igor (gràcies per les teves aportacions i el teu temps!), o el Marc (gràcies per trigar 2 segons a venir a ajudar-nos)… Hi ha hagut moltes hores de visualitzacions en família comentant la jugada, rient i mirant de calmar la meva impaciència…!

Per què em llenço a fer això ara?

Perquè ho vull fer, perquè sento que ho vull fer. Vull parlar del que m’apassiona. Tot plegat comença una mica com va començar el blog: sento una força dins que em diu “fes-ho” i no sé molt bé per què. Suposo que per arribar a vosaltres d’una altra manera, per arribar a més gent, per explicar com veig i com sento la maternitat i la criança. Per escampar una mica la meva visió de tot plegat. I també perquè m’agrada parlar, perquè sóc periodista, perquè m’agrada comunicar.

Igual que quan vaig inaugurar el blog fa més de 4 anys, sé que m’exposo, i ara encara més: amb veu i imatge. Però no m’importa. La força que m’empeny a fer-ho és més poderosa que la por o la vergonya que em sorgeix a vegades. I sí, sé que també hi haurà crítiques, però ja ho sabeu; fa temps que vaig aprendre que no es pot agradar a tothom.

Només que els meus vídeos ajudin a una persona en el moment vital en què estigui, ja hauran valgut la pena.

I ara deixeu-me dirigir al meu germà: gràcies, guapo. Gràcies per tirar endavant amb mi aquest projecte. M’encanta fer-ho amb tu, m’encanta les estones que passem junts aprenent com va tot aquest món. Això dels vídeos ja m’han portat una cosa boníssima: unir-me encara més a tu. Gràcies pel teu temps i la teva energia!

I a vosaltres: tinc intenció d’anar penjant vídeos sovint. La primera idea és un cada setmana però sabeu que tinc dues filles i poc temps o sigui que faré el que podré. Desitjo que els gaudiu, que us agradin, que els compartiu, que em seguiu durant molt de temps. Serà tot un viatge!!! 🙂

Ah, i si voleu que parli d’algun tema concret, no us talleu i feu-me propostes! Aquest canal també vull que tingui interacció o sigui que m’encantarà escoltar-vos.

Gràcies per ser-hi i fins demà! 😉

I ara va… aquí em teniu! Voleu veure’m?

https://www.youtube.com/watch?v=D0FsplKNqEI