La perfecció no existeix

Crec que si alguna cosa caracteritza la maternitat i la paternitat d’avui dia és la recerca de la perfecció. Hi ha tanta ànsia de fer-ho tot perfecte… ser perfectes pares i mares, perfectes treballadors, perfectes amics, i fills, parelles… no ens adonem que RES és perfecte? Sento que aquests temps, haurien de deixar-nos-més clar si cap. No som perfectes ni ho serem mai, per sort. Quina càrrega per als nostres fills i filles, tenir a mares i pares perfectes als que tindrien la sensació de mai igualar. No, no ho serem, ni ells tampoc. I està bé així. Som humans, i resulta que els humans errem. I errem per aprendre i créixer, i cada experiència ens pot fer (si ho permetem), més capaços, més savis, més compassius, més madurs … però NO perfectes.

No som perfectes ni ho serem mai, per sort. Quina càrrega per als nostres fills i filles, tenir a mares i pares perfectes als que tindrien la sensació de mai igualar. No, no ho serem, ni ells tampoc. I està bé així.

Som humans, i resulta que els humans errem. I errem per aprendre i créixer, i cada experiència ens pot fer (si ho permetem), més capaços, més savis, més compassius, més madurs … però NO perfectes.

La recerca de la perfecció ens fa sentir que res és suficient: ni nosaltres ni els nostres fills / es, perquè no tenen comportaments perfectes i s’equivoquen. Aquesta sensació d’insuficiència impedeix viure una vida plena i no mereixem viure sota tanta pressió, especialment per una cosa que és impossible aconseguir i a més, no és ni necessari.

Assumeix que no ets perfecte / o ni el teu fill / a tampoc, i viuràs més connectada / o i més feliç, gaudint de el camí d’aprenentatge que és la VIDA

Tant de bo ressoni

Article publicat a Instagram i Facebook el 14 de Juliol de 2020