Aquesta foto no és postureo. Aquest instant era el primer en què tocaven el mar després de l’confinament. Bé, des de desembre, per ser exacta. Van estar així estona. Sento que des que va acabar aquesta aturada, assaborim moltíssim més el moment present. A casa som molt més conscients que res està garantit i ho valorem tot més.
Personalment, sento com si estigués asseguda en una gran taula amb un suculent menjar, gaudint com mai cada mos. I ara tots em semblen meravellosos, cosa que abans potser no. És com si no volgués trobar a faltar res una altra vegada, així que per si de cas, cada cosa que faig, l’abraço per dins profundament, perquè em duri per sempre. Costa d’explicar. Però és una cosa meravellosa que no sabia que el confinament portaria a la meva vida.
Aquestes properes vacances seran segurament les més curtes que farem, les més incertes i en què ens mourem menys, però (les coses que té la vida), potser seran les més valorades, assaborides, gaudides i agraïdes … Qui sap
Tant de bo ressoni
Article publicat a Instagram i Facebook el 22 de Juliol de 2020