El estres por las mañanas

L’estrés als matins: 15 consells per gestionar-lo

En les últimes xerrades que he fet, moltes mares i pares asseguren que el pitjor moment del dia, més que el moment d’anar a dormir, és al matí i per culpa de l’estrès.

Ara t’explicaré, al meu entendre, què passa, per què, i com gestionar-ho.


QUÈ PASSA

Ens llevem amb son. Sí, per molt que ens fiquem al llit una mica més d’hora, tenir fills petits implica, molt sovint, tenir un somni que sembla que mai s’acaba i sí, ens aixequem cansats. Això no ajuda, òbviament, al fet que el dia comenci amb el bon humor que seria desitjable…

Intentem avançar feina però el rellotge se’ns tira al damunt.

El maleït rellotge. Sí, aquest del qual gairebé ens hem tornat esclaus i hem d’anar mirant constantment no fos cas que arribem tard a l’escola i a la feina.

I els despertem però ja amb aquesta llosa del rellotge a sobre. Si nosaltres teníem son, ells més. Sí, la gran majoria dormirien més. O es despertarien fent més mandres, amb temps per jugar al llit i en pijama, amb temps per petons, abraçades, i pessigolles de mitja hora.

Diguem que van a pas de tortuga, o gairebé. I nosaltres tornem a mirar el rellotge. Arriba el primer “afanya’t”.

Aquí comença una disputa més que típica a moltes cases: l’hora de vestir-se. Hi ha altres cases on la disputa és perquè diem al nen que faci un pipí i ens diu que no. Ens envaeix la por “I si es pixa?”.

“Afanya’t. Vesteix-te… que trigues horrors en posar-te els pantalons “. Alguns responen “Vesteix-me tu” i ve una altra vegada la por “Cedeixo?” (Però això ho tractaré en un altre post).

Ens anem accelerant, estressant… Portem menys d’un quart d’hora junts i desperts i ja estem estressats per un tema o un altre. Bé no, pel maleït rellotge.

Alguns es vesteixen i altres passen i van directes a esmorzar. Però amb la calma. És brutal la lentitud amb què alguns nens es poden moure als matins… He vist nens trigar mitja hora a treure’s els pantalons del pijama. O més 😉

“Afanya’t, menja”.

Buff! No es pot menjar quan et diuen que mengis (això en un altre post, ho prometo), però imaginem que ens estem despertant, encara no sabem ni si tenim gana o no, i un gegant ens ordena “Afanya’t, menja”. Doncs com que no em ve de gust fer-ho així, la veritat.

I el rellotge, que ens va apretant i mentre, recollim, ens arreglem, posem una rentadora, passem l’escombra, mirem el mail i contestem un missatge a whatsup. Tot a tota llet, sense parar. Perquè sabem que necessitem respirar parar fer tot això que sinó, semblaria que ni respirar no fem per falta de temps…!

I a hores d’ara, quan falta un quart d’hora per sortir de casa ja hem dit com uns 75 “afanya’t”, hem donat 67 ordres, hem parlat en mal to unes 5 vegades més i ells han reaccionat, òbviament. Ignorant-nos, enfadant-se o enganxant-se com paparres a la mama, que sembla que està histèrica. I si. 🙂

Sortir de casa així és esgotador i trist. Acomiadar-nos amb presses i mig enfadats, també. No tenir temps per comunicar-nos ni mirar-nos gairebé als ulls, també.

No empatitzar amb la seva realitat i el seu món, més. Sentir-nos aclaparades/ts perquè no trobem una altra manera, és desesperant. Perquè després, quan els acabem de deixar a l’escola després d’una mega rebequeria al cotxe i havent perdut els papers totalment apareix, implacable, la CULPA.

Perquè sabem que no això el que necessiten i tampoc el que necessitem nosaltres. Perquè sabem que no és així, com hauria de ser. Però no sabem com desfer-nos del rellotge, com fer-ho d’una altra manera, amb altres sinèrgies… I ens repetim que demà al matí ho farem millor.

Potser sí. Però al cap d’uns dies tornem una altra vegada a la càrrega amb l'”afanya’t” i el nostre estrès ficat al cul. Sant tornem-hi. Un aclaparament que ens fa sentir males mares/mals pares, que els fa sentir mals fills i que no ens convé a cap membre de la família.

Val. Això és el que passa MOLT sovint en moltes cases.

PER QUÈ

Perquè moltes vegades no ens adonem del munt de necessitats bàsiques dels nostres fills petits que se’ns passen per alt. Perquè anem a full i sense temps de res, gairebé ni de pensar. Perquè anem estressats, a un ritme gens recomanable. Perquè amb presses, no podem donar-los el temps i la calma que necessiten en un moment en què saben que d’aquí poc es tornaran a separar de nosaltres i molts, no volen.

Perquè no ens adonem que la necessitat d’anar a aquest ritme és nostra (per la feina, per tantes coses…) però que no és seva. No, molts no anirien a l’escola. Molts no es vestirien i es passarien el matí en pijama. Molts jugarien 1h abans d’esmorzar.

No ens adonem que els fem anar a un ritme que no és el seu perquè el necessitem nosaltres, i que a més de fer-los córrer i no permetre’ls ni el temps per saber si tenen gana o no, per exemple, no empatitzem amb ells. I ens enfadem. I els renyem.

No només no m’entenen sinó que a més, s’enfaden i em renyen.

Ens han venut una vida lluny del que és essencial, com si el temps, la calma i l’escolta no fossin necessaris, i ho són molt més que moltes altres coses que ens semblen de vegades imprescindibles.

Sí, de vegades no podem canviar la vida que tenim. O sí? Bé, suposem que no, que és impossible, que no podem canviar res de res. D’acord, hauran de fer el que els toca i nosaltres el que ens toca. C’est la vie. Però… I si ho fem des del respecte i l’empatia? ¿I si ho fem sense disgustos, ordres cada 3 segons o pors?

15 CONSELLS PER GESTIONAR L’ESTRÈS ALS MATINS

L’estrès és dolent. Al Marroc quan vaig ser-hi de viatge escoltava cada dos per tres que deien “prisa mata, amigo”. I sí, la pressa mata. A poc a poc, potser, però mata. Perquè et mata en vida, perquè no et deixa viure el present, ni assaborir el moment… Per això us proposo aquestes eines:

1. Prendre consciència

El primer és adonar-me del meu nivell d’estrès. Si jo m’estresso, estresso a tothom i això és dolent per a tothom.

No heu estat algun dia en un restaurant on us ha atès un cambrer estressat i gairebé que acabaves menjant amb estrès i més ràpid del que haguessis volgut? Doncs això. L’estrès s’encomana.

Si nosaltres anem estressats, els nostres fills s’estresaran i un nen estressat està a un tres i no-res d’esclatar en enrabiada, enganxar-se i dir-nos que no vol anar a l’escola perquè s’espanta i vol estar només amb nosaltres, etc.

Si vaig massa estressada/t, toca fer-hi alguna cosa. Donar-me un respir, agafar-me temps per a mi, omplir la motxilla afectiva amb coses que m’omplin per no esclatar a la mínima de canvi. Demanar ajuda.

2. Anticipació

L’anticipació és clau: com més coses tinguis preparades del dia abans, millor. Roba, esmorzars, el que sigui. Com menys hagis de fer al matí, més atenció els podràs dedicar, més mirada, que és el que necessiten.

3. A moments excepcionals, mesures excepcionals

Podem proposar-li que s’esculli la roba, que es vesteixi al menjador, o on vulgui…

Però una altra cosa que podem fer si està a tope en aquesta etapa: “NO VULL VESTIR-ME” perquè al matí té molta son, doncs que vagi a dormir amb una roba còmoda que al matí següent pugui ser la que faci servir durant el dia.

¿És estrany? Sí, segurament, però a moments excepcionals cal trobar també mesures que ens ajudin a no barallar-nos caaaaada matí. Abans d’anar al llit li posem roba còmoda però no un pijama, i al matí següent així tal qual a l’escola. Perquè a la nit potser està més receptiu a canviar-se de roba però al matí no, perquè té fred, son, o s’ha aixecat de mal humor.

¿I després haurà de ser així sempre? NOOOO. És clar que no! Quina mania tenim a pensar sempre que el que fan avui, si ho permetem, ho faran TOTA la vida.

4. Jugar

Jugar és una eina ESSENCIAL amb els nens petits. Jugar mentre es vesteixen, jugar mentre esmorzem, jugar, jugar i jugar. Perquè és el seu món, i hem d’anar al seu món per poder entendre’ls i comunicar-nos millor.

Des del joc i la màgia veureu que allò que semblava impossible, es torna possible. Hem de parlar-los en el seu llenguatge, i el seu llenguatge és el joc. Però per jugar no podem estar ni estressats, ni enfadats, ni amb el coet al cul.

5. Respirar

Aixeca’t 5 minuts abans. 5. Només 5. No em diguis que no pots perquè 5 minuts són possibles. Ja ho sé, costa un horror quan tens son o els teus fills t’han despertat mil vegades a la nit.

Creu-me, ho he viscut i ho visc moltes nits. Sé que és difícil. Però prova-ho. Avança el despertador 5 minuts. T’aixeques i després d’allò indispensable, seu en un lloc on estiguis a gust, posa l’esquena recta i respira. Sí. Només això. Respira. Tanca els ulls i sent com entra l’aire pel nas i com surt per la boca.

Fent això que potser semblarà tan simple però que no ho és, ens centrem, i des del centre és molt més fàcil relacionar-nos amb els nostres fills. No t’ho creguis, simplement, prova-ho… veuràs quina diferència.

6. Sigues amable amb ells i amb tu

No els matxaquis ni et matxaquis.

7. Prioritza

És necessari fer tot el que fas al matí quan estàs amb els teus fills? Potser alguna cosa pot esperar i així guanyes uns minuts per estar amb una miqueta més de calma amb ells… Valora, prioritza, tria.

8. Canteu

Cantar ajuda molt en moments en què cal fer coses… quan cantem, estem contents i això s’encomana. Procura que els matins s’empapin d’alegria, d’amabilitat, de sensibilitat, de somriure. I cantar ajuda a tot això.

9. Els “afanya’t”

Compta quants en dius en un matí… potser al.lucines. Comptar-los ajuda a prendre consciència de quant estrès i aclaparament transmetem de vegades als nostres fills.

10. Aixequeu-vos més d’hora

Això només es pot fer si anem al llit més d’hora també. Però si els nostres fills necessiten més temps al matí, procurem que el tinguin, i de vegades només és possible aixecant-nos més d’hora tots.

11. Parla’ls des del cor i des de la seva alçada

Explica’ls el que passa “sento que hàgim d’anar amb presses al matí, sé que no t’agrada i a mi tampoc. He d’anar a treballar i la teva a l’escola i no podem arribar tard…” i busqueu solucions junts (depèn de l’edat que tingui) “Què podríem fer tots perquè els matins siguin més tranquils i divertits, tens alguna idea? Jo he pensat que… “

12. Mira el món a través dels seus ulls

Entén que per als nens petits, vestir-se no és indispensable (podrien anar en pijama), sortir a l’hora no és important (viuen en el present i encara no són esclaus del rellotge (per sort), que mengen per la gana que tenen, no pensant en si després trigaran 3 hores en poder tornar a menjar…

Posa’t al seu lloc i et serà més fàcil entendre’l i acompanyar-lo. Si no ho fas, podria ser que després pensis que et prèn el pèl, que ho fa per emprenyar… i amb aquests pensaments encara ens posem més nerviosos…

13. Podria no ser-hi

Sí, sé que no agrada pensar en aquestes coses, però ajuden a viure el moment d’una altra manera. Si imaginem que tenir-los és un privilegi, que podrien estar molt malalts o que podrien no ser-hi, assaborirem molt més cada segon amb ells.

Viu cada matí com si fos l’últim. Segur que no ho serà, però… i si ho fos? Quina ràbia ens faria que hagués estat amb presses, estrès i disgustos. Quina tremenda tristesa…! Per això… viu cada instant com si hagués de ser l’últim. Aquest instant és únic i no tornarà. No el desaprofitem.

14. Tu coneixes el teu fill

Potser les eines que et proposo creus que no li funcionaran o no us funcionaran. Cada nen és un món i cada família també. Potser no et serveixen, però potser et donen idees perquè vosaltres trobeu les vostres fórmules per a re-convertir els vostres matins en un temps agradable de compartir. Confia en la teva intuïció i deixa’t guiar per ella.

Espero que tot el que t’he explicat en aquest post us ajudi a fer dels matins un moment més amorós i feliç. I aviat, els altres posts que t’he promès més amunt 😉

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

One Response

  1. Jajaja… gràcies, a vegades cal llegir consells O que algú de fora et recordi lo afortunat que ets.
    Si no he mirat malament, només hi ha 14 consells no 15….jajaja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats