La habitación

L'habitació

16.4.2013

 

Si alguna parella embarassada està llegint aquest post potser se sorprendrà una mica si els dic: “Espereu! No feu l’habitació, encara!”. M’explico: Quan ens confirmen que estem esperant un bebè, al cap de poc comencem a visualitzar on i com dormirà, on i com posarem les seves coses. Hi ha qui s’embarca a fer obres, a pintar, a fer un munt de coses en aquesta operació anomenada “el niu”. N’hi a d’altres que esperen fins a l’últim moment però molts, la gran majoria, “fan” una habitació.

 

Què vol dir “fer” l’habitació? Doncs que potser hi teníem trastos, o el despatx, o el que sigui… doncs ho traiem tot, la pintem, i normalment anem a una botiga de mobles de nens petits a comprar el cambiador, i un llit que a vegades, pot durar molts anys perquè es van transformant. Nosaltres no vam fer res de tot això. Teníem una habitació de convidats amb un llit una mica gran per si venien amics nostres i es quedaven a dormir. Doncs bé, la vam deixar més o menys igual. Només hi vam afegir una calaixera per posar robeta de la Laia de bebè i al damunt, allò tovet per fer servir de cambiador. Hi vam penjar un sol molt maco en una paret, i la vam decorar una miqueta amb quatre coses que ens anaven regalant. Poca cosa més.

 

Sort que no vam comprar res més. Perquè amb el temps, les nostres necessitats han anat cambiant.

 

Fem collit perquè la Laia continua volent dormir amb nosaltres i el llit que de debò ens ha preocupat és on dormim tots. Un cop en vam fer un d’enorme on hi cabem de sobres, fa pocs mesos ens vam adonar que la Laia no tenia el “seu” espai per jugar. Necessitava sentir-se la seva habitació “seva” i fer-la més al seu gust. La manca d’espai va fer que penséssim en un llit elevat, per fer que tot el terra fos espai de joc. Tot plegat: pensar-ho, parlar-ne… ho vam fer amb ella.

 

Coses de la vida, tenim un cunyat fuster que és un autèntic artista. Li vam comentar la necessitat que teníem d’espai i de fer un llit atractiu perquè a la Laia li agradés dormir-hi. No ara, sinó quan vulgui, no tenim cap pressa. I el cunyat artista, que es diu Mauri, ens va dir “tranquils”, perquè sabia el que buscàvem. Té un fill una mica més petit que la Laia i sabia parlar el nostre mateix idioma. Un bon dia ens va trucar i ens va dir que ja el tenia fet, que ja el podia venir a muntar. Quan el vam veure… era molt més meravellós del que ens havíem imaginat….!

 

El tronc, l’estructura… tot era perfecte! La Laia, no cal dir que està encantada amb aquest llit fantàstic i li encanta fer-hi el conte, jugar-hi a sota, fer-hi cabanes, convidar-hi els amics… Encara no hi dorm de nit, diu que encara no està preparada per passar tota la nit sola, però estic convençuda que el dia que n’estigui, hi dormirà la mar de bé. I el millor, ara tenim un nou espai de joc: la seva habitació, que ha quedat molt més gran i que ens és molt més útil que abans, que la Laia no hi podia jugar ni li agradava estar-s’hi. Ara, quan vénen els seus amics, tenen espai per muntar-se les seves pel·lícules i els hauríeu de veure com s’ho passen…!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot això per què us ho dic? Doncs perquè no tingueu pressa, que sempre s’és a temps de fer l’habitació, i que si la fem quan les necessitats ens ho van requerint, són, de ben segur, molt més útils.

 

Si algú vol fer un llit espectacular a casa seva, que no dubti en posar-se en contacte amb el Mauri . No decep! 🙂

 

Si voleu el seu contacte: Mauri Giampa

ramamaestra@gmail.com

 


Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats