Ets una dona

11.4.2013

Fa molts anys, molt abans fins i tot de començar a estar amb el teu pare, vaig saber que un dia tindria una filla. Ho sentia, ho intuïa i així va ser. Temps després i amb tu ja dins de la meva panxa vaig començar a pensar com seria, tenir una nena a casa. Una nena que un dia esdevindria una dona. Inevitable no pensar en el primer dia que et fas conscient que creixen els pits, en la primera regla, en el primer embaràs… Recordo una tarda, embarassada i estirada al sofà, sola a casa i escoltant música, amb les mans damunt del meu ventre: em vaig dir a mi mateixa que m’agradaria fer-te gaudir de ser una dona.

L’altre dia érem al lavabo i em vas preguntar que per què tu no podies fer pipí dreta. Et vaig contestar “perquè tu ets una nena” i et vaig explicar que si ho fessis, et quedaries tota molla. Que això només ho podien fer els nens, perquè tenen penis. Va semblar que ho trobaves una mala jugada i llavors et vaig dir: “però tu ets una nena, Laia, i tu un dia tindràs la regla com jo, i et sortiran els pits, i podràs quedar-te embarassada, tenir fills i alletar-los. Això ells no ho poden fer”. Et va canviar la cara i em vas dir “Mama, quina sort que tenim!”

Perquè tu dius que de gran, a banda de bombera, ballarina, periodista, cuinera, perruquera, massatgista, botiguera i mestra, vols ser mare. Això ho tens claríssim. Em va agradar que, tant petita, t’adonessis de la gran sort que tenim les dones, de com en som d’afortunades de tenir un cos que ens permet tots aquests autèntics miracles.

No sé com ho faré, perquè sé que falta molt encara, però m’agradaria transmetre’t el respecte enorme que sento pel nostre cos, pel de les dones, que fa coses que són sagrades. Transmetre’t també el respecte enorme que sento pel cos dels homes i per l’energia masculina, i tot el que simbolitza i genera. Transmetre’t la importància de fer-se gran i gaudir de la sexualitat plenament, sense complexes ni culpes.

És cert que ser dona a vegades no és fàcil. Que ser dona i mare tampoc. Que ser dona, mare i treballar fora de casa encara menys. És cert. Però per mi ser dona és un honor i un privilegi, un regal que m’ha donat la vida i que m’ha permès sentir-te dins meu, omplir-me de tu d’una manera que només les dones podem fer… que m’ha permès alletar-te i que algun dia em permetrà fer el mateix amb el teu germà. I això és increïble.

Això, el que he pogut sentir i el que sentiré encara valen tot el dolor de regla que he tingut durant tants anys. Celebro els mals de panxa viscuts en l’adolescència i més enllà si m’han permès arribar on sóc ara. Curiós que amb la maternitat i la reconciliació amb el meu cos i amb la meva menstruació, aquesta hagi deixat de molestar-me. Diuen que a vegades, l’únic que cal és canviar la mirada.

Tan de bo tu no l’hagis de canviar, perquè voldrà dir que creixes saben-te dona, gaudin-te dona, celebran-te dona, amaran-te de l’energia que desprèns, empoderan-te. Com et mereixes. Com ens mereixem totes.