No caiguem a la trampa

23.5.2012

Les últimes setmanes, i arran de la portada de la revista TIME (on hi ha una mare alletant un nen a punt de fer quatre anys) amb el titular de “Ets prou mare?”, han anat apareixent als mitjans del país diversos articles parlant de l’anomenada “criança amb vincle” o “crianza con apego”, en castellà. La revista TIME va aconseguir el que volia: provocar i tenir repercussió. Cal dir que les 30 pàgines que seguien no anaven gens del pal de la portada… però imagino que volien vendre molts números i suposo que ho han aconseguit. Els mitjans d’aquí han utilitzat la polèmica per dir-hi la seva i gairebé en tots els casos hi ha un rerefons de “això de la criança amb vincle és perillós, tanta teta, tan collit… no pot ser bo!”. Focalitzant la criança respectuosa i amb vincle en els dos temes que duen sempre polèmica: lactància i collit.

Doncs bé, avui vull dir ben alt i fort: NO CAIGUEM A LA TRAMPA! La criança respectuosa i conscient és molt més, i les divisions que han fet tots aquests mitjans aconsegueixen una única cosa: separar-nos. Si no faig collit vol dir que no estic fent una criança conscient i amb vincle? Si no alleto el meu fill més enllà de l’any, o si no vaig aconseguir alletar-lo gens, vol dir que ja no estic fent una criança amb vincle? Els articles reduccionistes han aconseguit que molts s’encenguin i sincerament, jo crec que no val la pena.

Perquè en el fons, la lactància a demanda, el collit, el part respectat… no és en absolut el kid de la qüestió. Per mi, el més important, és veure com hi ha un cert i creixent interès en separar dos bàndols, en dividir-nos mares i pares, nens i nenes, avis i àvies. Si surts del corral, ets una ovella descarrilada i vindrà el llop i se’t menjarà. Doncs bé, per mi la criança conscient, la maternitat i la paternitat conscient vol dir travessar cada petit o gran obstacle junts i amb amor, perquè l’AMOR del que és amb majúscules i ho inunda tot, allunya la por. Per mi, criar de manera respectuosa i conscient vol dir no tenir por. No tenir por de respectar els ritmes de la meva filla, no tenir por de ser jutjada ni criticada, no tenir por de viure diferent o fer-ho diferent de la gran majoria. Vol dir no tenir por d’estimar als que ho fan com jo i també als que no. Vol dir empoderar-me i cridar-ho als quatre vents sense por que em diguin que sóc boja!

Però més enllà del que fem o sentim els pares, el que més preocupa en el fons de tot, i gairebé de manera inconscient, als que volen que continuem sent ovelles són els nostres fills. Perquè si criem nens i nenes sense por, si els respectem i ells aprenen a respectar el seu cos, els seus ritmes, el seu instint, el seu poder… arribarà un dia que seran adults i que no tindran por. I això és el que no interessa, adults sense por!

Per tant, oblidem per un moment els debats estèrils, les tonteries, els articles mal contrastats i poc informats, els pediatres que no es reciclen, els ginecòlegs instal.lats al segle passat… i empoderem-nos. Dones i homes, mares, pares, nens, nenes, avis i àvies… recuperem el poder que algun dia ens van fer creure que no era nostre. Escoltem l’instint, retornem a l’AMOR. Estimem-nos sense por, visquem sense por, respectem-nos sense por tan si som iguals i fem el mateix com si no. No tinguem por de no ser dins del corral i d’emprendre camins diferents i nous per paratges desconeguts o infranquejables… No tinguem por del llop, perquè en el fons l’únic que li passa és que no va rebre mai ni l’amor ni el respecte que necessitava i ara està ple de ràbia i de dolor. Abracem-nos, també al llop, i creem, en els temps que vénen, un nou paradigma.

Perquè com va dir un savi un dia… Tot està per fer i tot és possible!