Per què has de fer esport, especialment si ets mare

AHIR AL MATÍ EL MEU MARIT EM VA DIR “va, SORTIM TOTS AMB LA BICI”. quina mandra que vaig sentir… ESTAVA CANSADA, DE TOTA LA SETMANA I BUF… sE’M FEIA COSTA AMUNT. PERÒ SORTIM ho vam fer i sort, perquè se’m va posar de meravella

Quan som mares, sovint estem tan cansades que no tenim ni forces, ni ànim, ni esma de llevar-nos més d’hora i anar a fer esport.

Ja no dic anar al gimnàs i aixecar unes peses o intentar seguir una música mentre imitem a una atlètica entrenadora que sembla que hagi esmorzat espinacs del Popeye, no.

Moltes vegades no hi ha ni esma d’estirar-te a fer uns hipopressius. Uns tristos hipopressius!

Ho sé. Ho he viscut i ho visc encara molts dies. Aquestes excuses que vénen a la ment cada vegada que et dius a tu mateixa “hauria de sortir a córrer” o “no hauria de saltar-me ioga”.

PERÒ AVUI VULL motivar-TE I dir-te PER QUÈ CREC QUE ÉS TAN IMPORTANT QUE PRACTIQUIS ESPORT ENCARA que NO TINGUIS FORCES I CREGUIS QUE NO TENS NI EL TEMPS de FER-HO.

Un dia vaig llegir que quan diem que no tenim temps no és que en realitat ens en falti, sinó que el que falta és interès.  I crec que és bastant cert. Perquè quan tenim veritable interès per alguna cosa, trobem el temps, oi?

Doncs això. Avui et vull explicar per què t’has d’esforçar (malgrat la mandra) a treure forces d’on no n’hi ha i de treure temps de sota les pedres per moure el teu “body”;) Atenció…

1. SERÀS MÉS FELIÇ

Bé, el primer dia potser estaràs tan cansada després d’haver fet alguna cosa (per poc que sigui) que no t’ho semblarà, però estaràs orgullosa d’haver-ho fet. I a poc a poc, veuràs que cada vegada ets més feliç. Sí, són les endorfines, i tot el que segregues mentre practiques esport. Després, quan et dutxis, sentiràs cansament (però del bo) i satisfacció. Val, l’endemà unes agulletes del 15, però són resultat del teu esforç, i també molen;)

2. ET TROBARÀS MILLOR

Sí, aquests dolors que tenim moltes vegades les mares (que si el braç, que si les lumbars, que si la tendinitis del colze…), de vegades és perquè no ens movem com hauríem de fer-ho, i queda tot tan xof que després, portar els nostres fills a coll, etc, ens deixa el cos en KO tècnic. Per això, que el cos estigui més fort, incidirà directament en el teu benestar general i disminuirà els dolors.

3. FER ESPORT ÉS respectar-te

Respectar les teves necessitats i cuidar el teu cos és essencial per sentir-te millor, per estimar-te més i, per tant, per ser més feliç. Moltes vegades ens deixem per l’últim de l’últim. Primer els altres, després nosaltres. ¡MALAMENT! Fer esport i cuidar el nostre cos és tenir-nos en compte i fer-ho és bo per a nosaltres, és clar, però també per als nostres fills. Perquè…

4. DONARÀS EXEMPLE

Perquè si veuen que ens cuidem, que sortir aquesta estona per fer ioga, o natació, o el que sigui, és perquè cuidar-se és important i d’una forma inconscient graven en el seu cosset petit que respectar-se està bé. Que tenir-se en compte està bé. Que cuidar-se està bé. I que fer esport està bé.

5. OXIGENERÀS TEVA MENT

Centrar-te una estona en el cos i esforçar-te ajuda a fer fora els fantasmes del coco. Preocupacions, angoixes… Durant una estona t’oxigenarás bé i això farà que la teva ment també s’airegi i de cop i volta, coses que et semblaven molt difícils de resoldre, potser ja no ho semblin tant.

6. augmentaràs la teva AUTOESTIMA

Si veus que el teu cos està millor, amb menys dolors, que tu ets capaç de mantenir una regularitat, que et respectes, que et cuides… cada vegada et sentiràs millor amb tu mateixa. La teva autoestima augmentarà.

Segur que hi ha molts més motius però, crec que aquests són els principals o, almenys, els que a mi em motiven més a fer esport… I ara les preguntes i excuses diverses:

NO TINC TEMPS D’ANAR A L’GIMNÀS

No problem. Descarrega’t alguna aplicació al mòbil, de franc, per fer sèries a casa (Mammoth Hunters, Instafit, Runstatic) . No necessites res. Res de res, només engegar-la i seguir les instruccions. És fàcil i súper còmode.

ESTIC MASSA EN BAIXA FORMA PER FER RES

Doncs comença per unes sèries d’hipopressius. Trobaràs a internet (si no saps fer-ne) com pots començar. Si no, comença per sortir a caminar. Primer normal, mitja hora uns 4 dies a la setmana, al teu ritme de sempre. Després augmenta una mica la velocitat, com si diguéssim, a “pas lleuger” i depèn de com ho vagis portant, ja et sentiràs millor com per fer més coses…

M’avorreixo QUAN FAIG ESPORT SOLA

Doncs embolica a una amiga i sortiu juntes a caminar o córrer. O seguiu la mateixa aplicació del mòbil i així tindràs amb qui comentar els avenços etc. Posa’t música, o descarrega’t podcasts que t’interessin i els escoltes quan practiques l’esport que sigui. Avorrit segur que no serà.

Em fa molta mandra, NO SÉ NI COM COMENÇAR

Ho sé. Però ¿prefereixes estar així ad infinitum, o fer alguna cosa? Va, et prometo que després et sentiràs molt millor.

EM FALTA MOTIVACIÓ

Ho entenc però, i si hi impliques a la teva parella? I comenceu alguna cosa junts, que pugueu compartir? Pot ser una bona motivació, per exemple, apuntar-vos junts a una cursa popular de 5 kms per exemple… i així comenceu a entrenar, comentar i compartir alguna cosa nova junts.

NO TINC DINERS PER APUNTAR-me enlloc

No necessites diners per fer esport. Tu sola a casa pots fer un munt de coses sense gastar ni un cèntim.

EL MEU NADÓ ÉS PETIT I NO el VULL DEIXAR AMB NINGÚ

No passa res. Tens una catifa? Doncs posa-al seu costat mentre està estirat jugant amb les seves cosetes o mirant-se les mans i tu, al seu costat, fes hipopressius… És l’única cosa que vaig fer jo els primers mesos de puerperi perquè és el que m’era més còmode amb elles al costat.

NO HE FET MAI ESPORT

Doncs amb més motiu és important que comencis ja. Està més que comprovada la importància de l’esport per a tenir cura de la salut i prevenir un munt de malalties. Sent mares, posar-nos malaltes és un súper pal, així que hem de cuidar-nos més que mai. Comença avui.

Jo sempre he practicat esport. A èpoques moltíssim, d’altres no tant, però sempre ha estat present a la meva vida i em fa molt feliç. Ara el que faig són algunes sèries a casa, hipopressius (quan hi penso!) I sortir a córrer. En família, molta bici, senderisme, de tant en tant escalar, i a l’hivern, esquí, que és el nostre esport preferit.

Avui el marit de la meva mare m’ha reptat a apuntar-nos junts a la Sant Silvestre… déu meu, són 10 kms, que mai he corregut… el meu màxim són 8. Però he dit que sí… Tenir un repte en ment ajuda a superar-nos així que, ¡mai por! Bé, val… una mica… jajaja… però som-hi!

T’he aconseguit motivar? Practiques algun esport? Què és el que t’ho impedeix si és que no?

NO HE FET MAI ESPORT

Doncs amb més motiu és important que comencis ja. Està més que comprovada la importància de l’esport per a tenir cura de la salut i prevenir un munt de malalties. Sent mares, emmalaltir és horrible, així que hem de cuidar-nos més que mai. Comença avui.

Jo sempre he practicat esport. A èpoques moltíssim, a altres no tant, però sempre ha estat en la meva vida i em fa molt feliç. Ara el que faig són algunes sèries a casa, hipopressius (quan penso en ells!) I sortir a córrer. En família, molta bici, senderisme, de tant en tant escalar ia l’hivern, esquí, que és el nostre esport favorit.

Avui el marit de la meva mare m’ha reptat a apuntar-nos junts a la Sant Silvestre … déu, són 10 kms, que mai he corregut … el meu màxim són 8. Però he dit que sí … Tenir un repte en ment ajuda a superar-nos així que, ¡no hi ha por! Bé, val … una mica … jajaja … però anem a això!

T’he aconseguit motivar? Practiques algun esport? Què és el que t’ho impedeix si és que no?