Paz

Pistoles

2.7.2015

 

Fa uns dies vam tenir aquesta conversa a casa….

 

Laia (5 anys): mama, existeixen les pistoles de veritat?

Jo: Sí

Laia: I poden matar persones?

Jo: Sí…

Laia: I hi ha llocs on maten a qui els dóna la gana?

Jo: …

Laia (escandalitzada): Mama, ho trobo gravíssim!!!

 

La Laia es fa gran i cada vegada entén més el que diuen a les notícies i fa preguntes més  complicades de respondre. L’altre dia, després de mostrar-se astorada davant de tal sense sentit amb les pistoles “de veritat” jo només vaig saber dir-li que sí, que tenia raó, que era gravíssim. Aquella conversa m’ha rondat al cap durant dies suposo que perquè, en el fons, em va fer patir: patir per veure com patia en adonar-se de certes coses que passen pel món.

 

Vaig pensar que l’hi queden tantes coses per saber, tantes coses horribles i impossibles d’entendre, que vaig celebrar que no les pugui descobrir totes de cop.

 

Vaig patir perquè em vaig adonar que el procés de fer-se gran comportaria moltes preguntes per les quals jo no tinc resposta i que em serà difícil explicar coses que jo tampoc puc entendre. I vaig patir per veure la realitat amb els seus ulls.

 

 

Els adults, d’alguna manera, ens acabem acostumant a les atrocitats que passen, a les coses que sentim o veiem per la televisió. Suposo que ens hi acostumem perquè sinó seríem incapaços d’engegar-la i de suportar tanta realitat cruel. Però aquell dia, veure-li la cara d’estupefacció em va fer sentir malament… Era com un “i no feu res? i no passa res?” i em vaig sentir impotent…

 

En quin moment vam perdre també la innocència? En quin moment ens vam adonar de les coses que passen? En quin moment ens vam acostumar a fets insuportables? En quin moment vam començar a deixar de ser nens?

 

I encara hi ha a qui no li agraden els nens… com és possible?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats