Posar límits als nostres fills/es

Per posar límits als nostres fills (una cosa imprescindible que necessiten) és bàsic que passin aquestes 3 coses: Que no t’incomodi el conflicte que pugui generar el límit. Si portes malament que s’enfadi, els límits se’t faran bola. Que tinguis clar què li demanes i per què. Si no estàs segur/a del límit, ho notarà i el lluitarà. Reflexiona primer. I finalment, que siguis exemple del límit que estableixes. Si el que dius no quadra amb el que fas, el límit no té força. Revisa la teva relació amb el conflicte, la teva seguretat amb els límits que creus que el teu fill/a necessita i si ets exemple d’ells. En el tema de límits (i moltes altres coses), tot comença en tu.

Veig molta dificultat en el tema d’establir límits als fills, i és preocupant perquè és una cosa que necessiten: saber què sí, saber què no… és com que, per desenvolupar-se d’una forma segura, necessiten també un marc segur en el qual fer-ho i aquest marc l’establim nosaltres.
I hi ha molta dificultat amb els límits per molts motius però alguns de principals són:

➡️ No volem que s’enfadin i per evitar el conflicte moltes vegades, s’eludeix posar el límit. Hi ha una mala relació amb el conflicte que impedeix situar-nos en l’adult que necessiten que siguem.

➡️ Estem confosos, no sabem què és important i què no, se’ns barreja la nostra pròpia criança i tot és dubte. La inseguretat, la detecten i els provoca inseguretat.

➡️ Demanem coses i establim límits que els adults no som capaços de complir ni respectar. Això dona un missatge de confusió al nen/a i fa que el nostre límit no tingui força.

Cal posar-se les piles i revisar totes aquestes coses per què el terreny sigui més pla i poder posar límits conscients als nostres fills/es.
Si vols més sobre aquest tema llegeix el meu llibre “Límits”. T’ajudarà 🙌