Què fer si s’enrabia amb tu a la sortida de l’escola

Què t’ha semblat? Has viscut alguna cosa semblant?

És un clàssic: i és que adaptar-se a estar tantes hores sense nosaltres amb tantes coses que els passen i que senten, no és gens fàcil i per algun lloc ha de sortir tot això.

De vegades, als adults ens sorprèn: “Ja veig les ganes que tenies de veure’m!” o “Ja et val, amb les ganes que tenia de veure’t… demà vindrà l’avi, que jo ja n’estic farta!”… no entenem que és just al contrari del que acabem d’interpretar.

S’expressa així amb nosaltres justament per les ganes que tenia d’estar amb nosaltres… ens estima tant que fa mal quan no hi som.

És que són petits… i hem de posar-nos a la seva pell. Passen tantes coses en el seu dia a dia… hi ha tants moments en què acudirien a nosaltres i no hi som… que tot això els és molt difícil de gestionar.

I llavors, nosaltres: que no sabem gestionar la ràbia, ni situacions que ens treuen de polleguera, i llavors la pilota ja és enorme. Potser aquests altres vídeos, t’ajuden:

[Embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=a5yzXLZB2V0[/embedyt]

I aquest, sobre els errors que cometem sovint els adults a l’hora d’acompanyar la ràbia dels nostres fills…

[Embedyt] https://www.youtube.com/watch?v=8ZASHTi9UYk[/embedyt]

Ànims, i a seguir acompanyant des del respecte i l’amor més profunds. Tu pots!

Per cert, has viscut el que explico en el vídeo?