Què has après?

20.7.2011

Ara, que estic immersa en la creació i posada en escena de l’espai radiofònic “TENIR FILLS”, (El Matí de Catalunya Ràdio d’estiu, els dijous d’11h a 11:30h) estic entrevistant a molts pares i a moltes mares que estan en ple procés de buscar, gestar, parir i criar els seus fills. Sempre, en cada una de les entrevistes que faig, acabo amb la mateixa pregunta: “Què has après?/Què heu après?” perquè entenc que la vida és pur aprenentatge, i la maternitat i la paternitat, amb majúscules. I també per un altre motiu; perquè crec que és bo fer-se aquesta pregunta i contestar-la, per posar consciència i verbalitzar una cosa que potser no teníem ni present. El dia a dia se’ns menja i és possible que no hi hagi el temps ni l’espai de revisió, de fer una aturada al camí per reflexionar què ens està aportant aquella situació, què estem aprenent. Em sorprèn com, les persones a qui entrevisto, els costa contestar. Han de pensar una estona. I em sorprèn com els agrada contestar-la; ho noto en la mirada, en els ulls. Adonar-se un mateix del munt de coses que hem après en sigui quin sigui el procés que estem vivint és important, molt important.

Avui vull dir-vos jo què he après amb la maternitat. Espero que no us faci res que avui i excepcionalment, em faci jo aquesta pregunta:

“Des del naixement de la Laia he après amb molta força què és l’amor. Amor genuí i generós, el que no espera res a canvi i que brolla d’una part de mi que gairebé em traspassa. Des que sóc mare he après que tot passa, que tot és efímer, i que el que em preocupa avui o em fa feliç, també passarà. Per això he après més que mai a gaudir del present, de cada moment, fins i tot dels difícils. També he après i percebut profundament la rapidesa amb què passa tot i a vegades tinc la sensació que el temps se m’escapa. Des que tenim la Laia amb nosaltres he après a ser i sentir-me dona sense reserves. M’ha acostat a la meva part més femenina, reconciliant-me amb un munt d’aspectes mal i poc integrats en la meva vida. He après que sóc molt més forta i valenta del que m’havia sentit mai. També, i molt important, amb el naixement de la Laia he après que la vida i la mort se m’escapen, que no les controlo, i que malgrat que aquesta frase sembli una obvietat, per mi, inconscientment, no ho era. L’arribada de la Laia, amb un part difícil, em va ensenyar la força del destí, que ni controlem, ni coneixem i que gairebé em va espantar. Ara trobo un sentit a aquell part complicat i trencador que vaig viure i hi dono les gràcies.

Amb la maternitat he après a valorar-me molt més; tota allò que faig i que gairebé no es nota, tot aquell temps que dedico i que gaudeixo amb la meva filla i que gairebé no es nota, tota aquella feina que per molts no és feina. La valoro en mi i la valoro en tantes dones i homes. Amb la maternitat he après a ser més empàtica amb els altres i sobretot també amb el meu company. Connectar-me a les necessitats de la meva filla m’ha connectat també a les meves pròpies i a les d’ell, i junts hem pogut anar ajustant l’allau de situacions desconegudes i noves que arriben quan et converteixes en mare/pare. Amb el puerperi he après a demanar millor i més sincerament al meu home què és el que volia d’ell, què és el que necessitava, i alhora, m’ha fet poder entendre molt millor què és el que volia de mi i què necessitava. Gràcies a l’arribada de la nostra filla hem madurat com a persones i com a parella, acompanyant-nos en els moments de patiment o vivint junts l’alegria de ser tres.

Des que sóc mare he après que s’ha de saber demanar ajuda perquè criar sols és molt difícil i desgasta. He après que m’he de nodrir per poder nodrid també jo als altres. Que l’equilibri és difícil, però molt necessari. Amb el naixement de la meva filla he après que el vincle que sorgia amb ella, d’una manera gairebé inevitable, em feia revisar els meus vincles familiars i, amb aquesta consciència, també gairebé de manera inevitable, es polien i es reforçaven. Com si l’amor només pogués portar més amor i la consciència fes com una mena de reacció en cadena amb tot el teu entorn…

Amb la maternitat he après que tots som el mateix, que tots fem el millor que sabem i podem pels nostres fills. He après que no vull amb mi ni la por, ni l’ego, ni la inseguretat, ni res que m’aturi en el camí de ser feliç cada dia i a totes hores.

La maternitat m’ha connectat amb la Natura i amb la Terra i he après a valorar-la i gaudir-la d’una altra manera. I tot plegat, inevitablement, m’ha connectat a mi, al que sóc realment; ni al que veuen els altres, ni a la imatge distorsionada que a vegades ens fem nosaltres mateixos. I amb tot plegat, amb tot això que he après i experimentat, he retrobat la PAU.”

Em queden un munt d’aprenentatges, de situacions per digerir, integrar, situar… de moments d’alegria i segurament, també de por. Però els espero amb ànsia, per aprendre més i més cada dia, i perquè aprendre i créixer ja no m’espanta.

I tu, què has après?