Respira

Respira

 

Avui arriba la versió en vídeo del post “RESPIRA”, que vaig publicar l’1 d’octubre d’aquest any però que em rondava al cap des de feia molt més temps. Va ser un post que va tenir moltíssim èxit i des del moment en què en vaig escriure la primera paraula, ja el veia en imatges. El vaig pensar durant molt de temps i després, el vaig imaginar en seqüència d’imatges també durant molt de temps.

Un dia vaig decidir que encara que hagués de ser amb una sabata i una espardenya, volia fer-lo visual, i vaig començar a fer-lo una realitat més enllà de paraules. Han estat molts dies de prova-error, sobretot perquè el camp de la imatge no és, en absolut, el meu. Un dia vaig pensar “ja sé quan el puc fer públic: per felicitar el Nadal i acabar l’any”. I aquí em teniu. Posant el punt i final a un any, el 2015, que ha suposat l’arrancada del Canal de Youtube i d’una nova manera de transmetre el que durant 5 anys he fet amb el blog; ara més directament, amb més humor, amb una altra energia.

El vídeo respira no seria possible sense…

El Joan, el meu germà, que ha composat una música extraordinària que li dóna més força i que fa que arribi mil vegades més. Fer els vídeos amb tu de tàndem, Joan, és fantàstic. Més enllà del que fem i de si ho veu més o menys gent, els vídeos han estat l’excusa per unir-nos encara més, per vincular-nos més… i això, no té preu. Gràcies, gràcies i gràcies per acompanyar-me en aquest viatge. T’estimo!

El meu marit, que amb una paciència de sant ha vist cada prova, ha escoltat cada cabòria meva de si el vídeo havia de ser així o això, que em dóna sempre opinions encertades i em recolza en tot moment. (I quan cal apreta el “play” per gravar-me!).

El nostre cosí Igor, per les recomanacions, consells i aportacions. I per fer-nos riure tant! 😉

La Laura, la Júlia, l’Àngels, la Lua, la Laia i els seus dibuixos, la Vanessa i el seu fill, la Lia i la seva mare, la Jasone, l’Anna, la Raquel, la Laia, la Macarena, la Dinma i tots els seus nens (quina sort tenir tanta tribu!), el Joan Carmona, l’Isaac i el Pol (encara que la “mission” hagi estat fallida)…

 

Gràcies a tots! Sou “lo más”!

BON NADAL A TOTHOM 

 

I pels que volgueu llegir el text íntegre “RESPIRA”, aquí el teniu:

 

“Quan sentis que la maternitat et desborda, respira. Quan no sàpigues com calmar aquest bebè que acaba de sortir del teu ventre, respira. Quan les visites, el soroll, la llum excessiva i la poca empatia et facin mal, respira. Respira i no pensis, no pensis en res. Observa com la ment va llençant pensaments al vol, però no t’hi agafis, només observa i respira.

Quan et sentis sola i tinguis la sensació que la teva vida ha canviat de dalt a baix i que et costa adaptar-t’hi, respira. Quan notis que tanta demanda et remou l’entranya i t’adonis que avui no has pogut ni dutxar-te perquè no l’has pogut deixar ni un moment, respira. Quan sentis que passes de la felicitat més absoluta a l’angoixa més terrible en un mateix dia, respira. Quan et sembli que ningú t’entén, que ningú sembla vibrar en la teva mateixa freqüència, respira. Respira i no pensis, no pensis en res. Observa, només, com la ment et va llençant pensaments al vol (que si com ho faràs tant sola, que si això és molt dur, que si qui et manava a tu tenir fills, que si…) Observa i no t’hi enganxis, com si no anessin amb tu. Només observa i respira.

Quan un bon dia el teu fill comenci a no voler fer el que tu dius, quan comenci a tenir idees pròpies i les defensi com si li anés la vida, respira. Quan no et vulgui donar la mà per travessar el carrer, quan es planti al mig de la plaça que no vol caminar més, quan no vulgui sortir de casa si no és amb 3 nines, un barret de palla i un paraigües…, respira. Quan et miri amb cara de ràbia perquè no li deixes tocar el que vol. Quan et piqui, et mossegui o t’esgarrapi perquè ara mateix no té altra manera possible d’expressar-te l’emoció que sent… respira. Respira i no facis res, no diguis res. Observa els pensaments que llança la teva ment al vol, però no t’hi agafis. (Que si et pren el pèl, que si com et tracta així amb tot el que fas tu per ell, que si ja m’ho deia ma mare que el consentíem massa, que si vols dir que els nens dels altres també fan aquestes coses, que si no t’aguanto quan et poses així…). Només observa i respira.

Quan el deixis a la llar d’infants o a l’escola i se t’agafi davant de tothom que no hi vol entrar. Quan plori cridant enganxat al teu coll que només et vol a tu. Quan al recollir-lo només veure’t es torni a posar a plorar desconsoladament i tota l’arribada a casa sigui un drama. Quan les tardes tornin a ser un drama perquè està cansat i emocionalment desfet… respira.

Respira i observa què et diu la teva ment d’aquest moment que us toca viure. No t’enganxis a res, no diguis res encara, fins que no estiguis segura que no li faràs mal. Només observa i respira.

Quan la criança d’un fill et sembli la cosa més difícil que t’ha tocat mai viure. Quan amb la teva parella sembleu separats per un abisme. Quan res ni ningú sembli apaivagar aquesta mena de desesperança que s’ha apoderat de tu, respira.

Respira profundament, com si no tinguessis res més a fer que respirar i omplir tota la panxa, fent arribar l’oxigen a cada racó del teu cos. Centra’t només en fer-ho bé, a poc a poc, sense pressa, omplint cada bocí de tu. Fes-ho tants cops com faci falta, els que necessitis abans d’asserenar-te, centrar-te i tornar-te a connectar. I mentre respires, mira-li els peus. O les mans, o aquell nassarró que és tan petit que es difumina.

Mira-li aquella part del seu cos que més et commogui i posa-t’hi a dins. Posa’t dins de les seves mans, dels seus peus, del seu nassaró que es difumina. Sigueu un. Entén-lo. Ara mateix, només et té a tu i necessita que l’entenguis. Ho necessita com l’aire que respira. Sigueu un i ell també t’entendrà a tu des del lloc que ho entenen tot els nens: des del cor.

Sigues un amb ell i sent l’amor que et genera. I deixa que això, l’amor que li tens, vagi fent callar totes aquelles frases que et crida la ment perquè perdis els papers. Respira i deixa’t sentir això: la força del vincle. Perquè és l’amor que cura totes les ferides, que omple tots els buits, que dissipa tota desesperança i que alleugera els cossos cansats i saturats. Respira i estima’l des de l’entranya fins que aquest amor us fongui en un de sol.”

 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats