Sentir les emocions

Sovint oblidem allò més important i necessari, que les emocions hi són per ser sentides.

Quan veiem els nostres fills i filles tristos, o enfadats, o frustrats… volem que s’acabi ja, se’ns fa incòmode veure’ls patir. Però amb la nostra incomoditat els transmetem que aquestes emocions no poden ser sentides. I sí que poden.

Poden estar tristos com estan. Poden enfadar-se i frustrar-se. Sentir les emocions no és dolent, al contrari, les atenem i les escoltem.

Quan una emoció t’aclapara, intenta fer això:

• Para
• Respira profundament
• Intenta identificar l’emoció. Pots posar-hi nom?
• Digues en veu alta “ara sento….” i fes espai al que sents, permetent allò que ÉS.
• Sigues conscient que aquesta emoció ha vingut a veure’t ara perquè t’adonis d’alguna cosa. Pregunta’t: Què m’intenta dir aquesta emoció ara?
• Respira-la. Com si surfegessis aquesta onada del mar que ha vingut a veure’t, respira i sent. Transita-la.
• Sigues conscient que aquesta emoció és transitòria i passarà quan li facis espai i l’atenguis.
• Observa com et sents quan no reprimeixes l’emoció, ni la tapes, ni la ignores, etc. Com vius simplement sentir? Observa i respira.

Practica també amb les emocions dels teus fills i filles. No intentis reprimir, ni ignorar, ni tapar, maquillar o espantar-te amb les seves emocions. Ajuda’ls a respirar-les.

Respireu-les junts, fes conscient que és transitori, que passarà… respireu i observeu què passa.

És molt bonic i revelador començar a reeducar-nos emocionalment. I és necessari  🙌

Tant de bo ressoni 🧡