Acompanyar emocionalment no és sobreprotegir

A quantes no us han criticat per acompanyar emocionalment els vostres fills i filles? “El mimeu massa”, “El sobreprotegiu”, etc… per atendre les seves necessitats emocionals.

I és que en el tema de la sobreprotecció hi ha molta confusió.

Es sobreprotegeix a un nen/a quan li donem protecció en un moment en què NO ens necessita i actuem més des de les nostres pors, mancances i projeccions que connectats al nostre fill/a.

Òbviament, cal evitar això perquè no és sa ni convé a la nostra relació ni al seu desenvolupament i autoestima.

Però quan els acompanyem emocionalment no ho estem fent. Els estem recolzant en un moment de vulnerabilitat i malestar. Els estem dient que el vostre sentir ens importa i que és vàlid.

Els estem ajudant, amb aquest suport, a transitar allò que estan sentint, cosa que sovint els fa sentir més segurs i tranquils.

Però a nivell social estem tan poc acostumat a l’acompanyament emocional que es confonen les coses. I és normal. Quan no ho has tingut i ho veus en un altre, alguna cosa per dins es mou i de vegades produeix irritació. És el nen/a interior dient: “Però si home! Jo això no ho vaig tenir! Quina ràbia!”.

Comprèn-ho i segueix acompanyant emocionalment. A tu i als teus fills/es.

Tan de bo ressoni 😉