Es fa de dia que no és poc. Perquè no ho és. La vida és efímera, família. No sé si en som realment conscients. Perquè ens queixem més, en general, que el que ens celebrem.

Ahir me’n vaig anar a dormir llegint que Kobe Bryant i la seva filla de 13 anys havien mort en un accident. Aquest cap de setmana crec que 5 persones han mort només a Catalunya a la carretera. Així: vist i no vist, en un segon, segurament. I tantes d’altres.

Abracem-nos molt, acomiadem-nos transmetent com els estimem, celebrem el tornar a estar junts, sentim l’amor córrer per les nostres venes, intentem no molestar-nos per qualsevol cosa, respirem conscientment i deixem-nos meravellar per tot allò que sigui normal i extraordinari alhora ( un somriure, donar-se la mà, acompanyar un fill/a a dormir, etc.) perquè un dia no podrem fer res de tot això.

Que el saber-nos efímers i mortals ens faci convertir-nos en celebradors constants de la vida i de les seus infinits instants.

Feliç setmana i tant de bo ressoni per dins.

Article publicat a Instagram i Facebook el 27 de gener de 2020

Leave a reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.