Y si me equivoco 2

I si m’equivoco?

Et passa que mires enrere i penses “jolín, aquí la vaig cagar però ben cagada”? Ja saps, quan no sabies com anava això de la maternitat/paternitat, o quan creies que el que el teu fill/a feia no era normal, o perdies els papers perquè no havies començat a “treballar-te” encara …

Doncs bé: és NORMAL. I si et preguntes si hauràs traumatitzat al teu fill/a, si li hauràs causat algun mal terrible i si ets el pitjor en la secció de mares/pares, deixa que et digui que:

1-Mai és tard per reparar el que ha passat, quan es posa consciència i disponibilitat.

2- Els fills/es sempre ens estan esperant amb els braços oberts. Desitjen que els comprenguem i ens adonem del que necessitaven i necessiten.

3- Mai és tard per dir “sento no haver sabut el que necessitaves de mi, en aquesta etapa i no haver estat a l’alçada. No vaig saber fer-ho millor. Però et juro que treballo i avanço per aconseguir ser la meva millor versió. ”

4- No entris en el drama. És impossible ser perfecte i no cal que ho siguis. Keep calm i relax.

5- L’excés d’autoexigència esclavitza i imposa una rigidesa que  t’impedirà fluir en l’ara i aquí. Si ets rígid/a amb tu, també ho seràs amb el teu fill/a. Deixa anar amarres i respira.

6- És impossible no cagar-la. Ens equivocarem mil vegades, és llei de vida. Accepta que ja no ets la mateix/a que es va equivocar llavors i que era impossible saber el que saps avui. Perquè avui ets una altre. Tot canvia, tot es transforma: tu també.

7- Si ets capaç d’abraçar els teus errors, també seràs capaç de fer-ho amb els dels teus fills/es. Ser compassiu amb un/a, és imprescindible per ser-ho amb els altres.

8- Que el passat no enteli el teu present. Accepta el que ha passat i treballa al màxim per seguir aprenent, creixent i millorant.

Tant de bo ressoni

Article publicat a Instagram i Facebook el 6 de febrer de 2020

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

One Response

  1. Com necessitava llegir això. Avui precisament he perdut els nervis i he cridat a la meva filla. Sentint-me immediatament fatal. Només espero saber parar a temps la propera vegada que em tregui de polleguera i com tu bé dius dir-me: Jo sóc l’adulta. Gràcies Míriam per tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Articles relacionats