vosotras dos

24.10.2013

 

A vegades penso en vosaltres dos: en tu, que ets dins la meva panxa, i en la Laia. En com serà quan sigueu fora, i no només quan neixis sinó més endavant. Us avindreu? Us estimareu? Us ajudareu? Quina relació tindreu quan sigueu grans? Cada vegada que sento algú que em diu que té un segon fill perquè volia que el seu fill tingués un germanet i juguessin, desitjo que no tingui una decepció. Perquè he vist germans que ni juguen ni tenen cap especial apreci per aquell altre nen que tenen al costat. O germans amb relacions difícils, complicades. O germans indiferents. O germans extremadament gelosos a l’edat adulta.

 

O sigui que això dels germans és una autèntica incògnita. Tinc la sensació que tot sovint els pares ens pensem que tot depèn de nosaltres. Que si hi posem molta atenció i molt amor, segur que els dos nens de la casa s’avindran i s’estimaran i jugaran plegats. Però no sempre és així. Sóc conscient que l’actitud dels pares és, en part, important. És a dir, posar els germans a la contra de ben segur que és contraproduent, o alabar només les excel·lències d’un no ajuda a què ells tinguin una bona relació ni entre ells ni amb nosaltres. Per tant, en part sí que podem contribuir o no a què la seva relació sigui, almenys, el màxim lliure de la nostra influència negativa.

 

Estic segura que l’arribada del nou fill és un moment important. Com la gestionem pot ser vital. Com fem sentir al gran, com fem sentir al petit, com els atenem a un i a l’altre pot determinar bona part de la relació posterior. I segur que n’hi ha d’altres de moments en què els pares podem ajudar molt a què ells dos tinguin una bona relació. Segur.

 

Ara bé, sóc de les que pensa que quan en una casa hi ha dos germans, hi ha també una nova relació que s’allunya del que nosaltres poguem o no fer. Igual que entre un fill i un pare, igual que en la teva relació amb mi hi haurà coses que ens haurem de treballar tots dos, en les relacions de germans crec que passa exactament el mateix. Que en gran mesura depenen d’ells més enllà dels pares. És més, crec que moltes vegades en el seu vincle (bo, mig bo, mig dolent o molt dolent) nosaltres no hi pintem gaire.

 

Tinc tres germans, tots homes i tots més petits que jo i t’asseguro que amb cada un d’ells hi tinc una relació diferent. Amb cada un d’ells hem viscut coses diferents pel que fa al nostre vincle i t’asseguro que els nostres pares no hi han tingut res a veure. Vull dir que hem tingut el vincle que hem tingut més aviat per qüestió de caràcters, per aprenentatges de vida, per mil coses que l’han anat modelant molt més enllà del que els pares feien o deien. Tinc la sort de poder dir que tenim un bon vincle tots i això me’n fa sentir orgullosa.

 

Per això en certa manera estic tranquil.la i oberta. Tranquil.la perquè sé que no tot depèn de mi i això m’allibera! I oberta perquè sóc conscient que podeu ser molt amics i estimar-vos molt, o tenir una relació de germans més “normaleta”.

 

M’agradaria que la vostra relació fos bona, no cal dir-ho, i sentir que els dos fills que tinc tenen un amor de germans del que perdura, del que uneix, amb amor profund com a nexe. Però també sé que potser els vostres caràcters xocaran, o amb els anys haureu d’anar llimant coses de la vostra relació. O potser tu hauràs d’aprendre moltes coses d’ella i ella de tu i al principi us pot costar acabar d’encaixar. Confio en què la maduresa ho vagi posant tot a lloc si és que això us passa. En tot cas, sé que m’has escollit a mi de mare i que també l’has escollit a ella de germana. Sé que saps on has anat a parar i amb quines persones. Per tant, em relaxo.

 

No vull posar expectatives en la vostra relació. És vostra. Vosaltres la gestareu, vosaltres la pulireu, o la trencareu, tornareu a refer, la pintareu de colors o la fareu més forta. No ho sé, però en tot cas, sé que no tot és cosa meva. Espero ser-ne conscient també quan siguis amb nosaltres i no atabalar-me si el vostre vincle passa per etapes fosques. Fa un temps en un post li vaig dir a la Laia “només sóc la teva mare”. I avui t’ho dic també a tu. Us estimo en bogeria, però no ho puc tot perquè “només sóc la vostra mare”. La vostra relació de germans… serà vostra. Que els Déus la protegeixin!

 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.