Chantaje

No soporto el chantaje, no lo he soportado nunca. Ni cuando era pequeña ni ya de mayor. A mí, el chantaje me provoca el efecto contrario de lo que quiere conseguir la otra persona: “si no tal tal… no podrás tal cual…” y me sale espontáneamente un “ah, pues vale”.

El chantaje es una manipulación en toda regla, es el recurso fácil para conseguir que la otra persona haga lo que nosotros queremos. El chantaje con los niños, se suele aplicar con algo que les guste mucho y de esta manera, ante la posible pérdida de aquello que tanto les fascina, quizá acaben sucumbiendo y haciendo lo que queremos que hagan.

Si no te acabas la comida, no tendrás helado”. Como el helado le encanta, quizás hará lo posible para acabarse lo del plato, aunque ya no tenga hambre, o aunque esté a punto de reventar.“Si no haces pis en el wc, no podrás mirar dibujos”, “si no me das un beso, no te querré”, “si no te portas bien, no volveremos nunca más aquí”, “si no te estás quieto, me iré y te quedarás con los abuelos”. I etc, etc, etc…

Esto, a menudo, suele funcionar con niños que hace tiempo que viven con el chantaje, vaya, que dentro de su entorno es una fórmula bastante utilizada. Pero con niños que normalmente no se les chantajea, si alguna vez alguien lo prueba, no funciona.

Con algunos niños he detectado que si algún día alguien les dice algo que se parezca a un chantaje, se indignan. Sí, sí, indignación sería la palabra y por supuesto que NO funciona. Y lo celebro. Celebro que nos obliguen a todos a ignorar este “recurso” fácil muy utilizado en la crianza de los hijos y por lo tanto, no nos dejen nunca caer en la manipulación.

Se tiene que tener mucho cuidado con la manipulación. Yo siempre la he encontrado muy peligrosa. Siempre se dice “uy, este niño te manipula, te toma el pelo, ten cuidado…” pero no hay ningún niño que manipule y que no haya sido manipulado antes.

Un niño que ha vivido en medio del chantaje y la manipulación constante por parte de padres, abuelos, maestros, etc, muy probablemente será también un manipulador. Porque lo vivirá como algo natural para conseguir lo que desea. Manipulará los compañeros de clase, los hermanos…

Y la manipulación no se detendrá con la infancia sino que se continuará reproduciendo más allá, también en la edad adulta. ¿En cuántas relaciones no hay manipulación por uno o por los dos miembros de la pareja? Manipulaciones, chantajes… más o menos encubiertos, más o menos sutiles, más o menos disimulados,… pero manipulaciones y chantajes, al fin y al cabo.

Por eso siempre he pensado que cuando nos venga a la cabeza algún tipo de chantaje porque resulta que en ese momento estamos agotados y nos cuesta encontrar la energía para negociar con nuestro hijo, o porque la situación nos saca de quicio y nos sale el antiguo patrón, o por lo que sea… pensemos siempre en las consecuencias que esto puede tener.

Si un día hacemos uno porque estamos con la guardia baja y ni nos hemos dado cuenta de que estábamos chantajeando, pues supongo que no pasa nada. Rectificar es de sabios y buscar nuevos recursos también. Pero estemos muy alerta. Los chantajes no son inocuos. La manipulación tampoco. Si los manipulamos, luego no nos extrañe que ellos nos quieran manipular a nosotros o a quienes tengan cerca. Será lo que han aprendido y seguirán el ejemplo.


Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on pinterest
Pinterest
Share on linkedin
LinkedIn
Míriam Tirado

Míriam Tirado

Consultora de crianza consciente y periodista especializada en maternidad, paternidad y crianza. Me dedico a ayudar a madres y padres a conectar con sus hijos/as.

12 respuestas

  1. I quina és exactament la diferència entre xantatge o manipulació, com dius tu, i negociació amb un nen de 2 anys? La capacitat de negociar d’un nen de 2 anys vers un adult de més de 30 és nula, o sigui que, al final, acabaràs caient en algun tipus de xantatge difressat.
    En la vida real, fins i tot pels adults, ens movem per premi-recompensa o càstic en funció de què fem i de com ho fem. Li pots dir com vulguis però d’una manera o altre, al a feina, a la vida personal, etc vivim envoltats d’això, del concepte premi/càstic en funció de com actuem.
    Pots fer una “acoso y derribo” contra el xantatge i la manipulació, però no et pots oblidar que dit d’una altra manera i amb una altre nom, tots a la nostra vida, per desgràcia, juguem al mateix.

    1. Hola, beetlebcn!
      Jo no ho veig igual que tu. Si t’hi fixes, he englobat aquest post en la categoria de 3-4 anys. No perquè no es puguin manipular nens molt més petits, sinó perquè en la negociació, com tu dius, un nen de 2 anys és massa petit. Dit això, jo sí crec que es pot criar sense xantatge i insisteixo, crec que hauríem d’intentar que així fos. I la negociació i el xantatge no tenen res a veure. El xantatge és fàcil, ràpid, resol la situació amb un pim pam, tot sovint. Per no caure-hi cal més temps, segurament, més paciència, més mà esquerra, més imaginació… un munt de coses que tot sovint no tenim esma d’aplicar perquè estem cansats, tenim pressa, i mil coses més. Però t’asseguro que hi ha molta gent que cria sense fer xantatge als seus fills. I això no vol dir que se’ls estimin més que els que sí que en fan. Sempre en aquest blog escric sobre la premisa que tots, absolutament tots, ens estimem els nostres fills i que ho fem tan bé com podem i sabem.
      I jo no generalitzaria tant… no tothom juga al mateix. No tothom fa xantatges ni accepta que li facin xantatge.
      Gràcies per expressar aquí la teva opinió i obrir debat. Una abraçada

  2. Ostres, és un tema molt complicat per mi, jo reconec que utilitzo moltes vegades el xantatge, però per exemple, el fet dels petons, mai dels mais li obligo a fer i intento que els del meu voltant tampoc, perquè amb algun avi ho he sentit i m’entren mals…. ( si no em fas un petó ara no t’estimaré) això a mi se’m posa malament.
    Però si que jugo amb el xantatge inconscienment com aquest matí… si no et prens el xarop per la tos… no et menjaràs la xocolatina…
    I no pot ser, però a mi personalment em falten eines per quan ha de fer depèn de que, com el xarop, o rentar-se les dents, a vegades li intento explicar que toca perquè si, hi que hi han coses que no tenen opció…..que hi han coses que no es poden canviar, com menjar a taula, banyar-se, rentar mans, dents…. és complicat!!!!

    1. Hola, Pilar!
      Sí, no és gens fàcil, perquè moltes vegades ens surt automàtic, sense ni adonar-nos-en. A part, hi ha èpoques en què els nens estan més rebels: depèn de l’edat, o a vegades perquè estan molt gelosos i en el fons, enfadats i fan que tot sigui més difícil. O d’altres és la seva manera de reclamar atenció en exclusiva nostra: és a dir, encara que la mama s’enfadi o em renyi, com a mínim està NOMÉS per mi… Hem de detectar què passa, què ens està dient (tot sovint són demandes desplaçades) i abordar-ho però des de l’arrel. Estic amb tu, Pilar, fàcil, fàcil, no és… però ja saps que els fills sempre ens obliguen a estar alerta si volem criar de manera conscient.
      Una abraçada!!!

  3. Jo tambe crec que el xantatge es dolent i aconseguir que els nens facin algo que nosaltres volem mitjancant aquest “metode” no es bo, ni per ells ni per nosaltres. Jo tampoc crec que en la vida tots juguem al meteix joc. S’ha de tenir molta paciencia i es cert que hi ha dies mes bons i mes dolents pero crec que hi ha certes conductes que no s’haurien de permetre. Aquest es l’exemple que li

    volemvolvolemvolem dona

  4. Continuo: Aquest es l’exemple que volem donar als nostres fills? jo, personalment, no. Jo no vull jugar a aquest joc. Ni amb el meu fill ni amb ningu.
    Gracies per deixar-nos dir la nostre i obrir debat.

    1. Hola, Raquel…
      Reconec que no és fàcil, però que ho haguem vist a fer sempre, que ens ho hagin fet o que molta gent ho faci no vol dir que no poguem fer les coses d’una altra manera. Sinó, res canviaria mai. I en aquest aspecte, crec que ja va sent hora…
      Una abraçada

  5. Jo també soc del parer que el xantatge i la manipulació no s´pon bones pràctiques. Si estimem a algú de veritat, l’amor ha de ser incondicional, i punt. També és veritat que de vegades caiem en aquest tipus d’aproximació amb els fills perquè ens ve fàcilment al cap, perquè no tenim paciència en alguns moments, etc, i tot i que s’ha d’evitar no som perfectes i ens hem de saber perdonar els errors que cometem, adonar-se’m és l’imortant, i aprendre dels errors de cara al futur.

    1. Hola, Jordi!
      Totalment d’acord. Tampoc es tracta de què ens matxaquem perquè a vegades no trobem la manera de fer-ho millor… No som perfectes. Només es tracta de posar-hi consciència i d’anar canviant, a poc a poc, allò que no ens agrada.
      Una abraçada

  6. ser una madre cuentera te lleva a chantajes imposibles que admiten como juegos y funcionan.
    Si no te comes la sopa los fideos se van a enfadar, se van a convertir en un balón y no vas a poder jugar al futbol con él.
    Si no recoges, los juguetes van a escaparse en casa de un niño aburrido y se van a aburrir sin ti…. esas cosas.

    1. Hola, Madre Estresada!
      Me has hecho reir… sobretodo con lo de que se van a ir a casa de un niño aburrido… jajaja… El juego, la imaginación, son unos grandes aliados para hacerlo todo más fàcil y divertido! A jugar!!!!! 🙂
      Besos!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.