Sí que passa
Mai he tingut un avortament. Molt abans de quedar-me embarassada ja pensava la meva filla, i d’alguna manera, la sentia. La imaginava, la desitjava. Després del positiu, la seva presència tot ho abarcava. Jo era gairebé més ella que jo. Fusió absoluta. Il.lusió màxima. “Les primeres setmanes d’embaràs són les que poden ser més perilloses”, deien. Jo em tocava la panxa i li deia “no marxis, sisplau, no te’n vagis”, i tancava els ulls com qui no es vol ni imaginar que això pugui passar, tenir l’úter buit.
30 de novembre de 2015
No hi ha comentaris
